Una minisèrie de cinc capítols que recrea el desastre nuclear més gran de la història de la humanitat. Protagonitzada per un parell de cracks, com l'Stellan Skarsgard i l'Emily Watson, he de dir, amb tot el respecte, que la resta dels actors semblen realment ucraïnesos i russos del carrer interpretant les seves pròpies vides i vivències. La recreació doncs, de l'ambient, escenografia, vestuari, perruqueria, ambientació... són excel·lents, donant als capítols una dosi de realisme pràcticament perfecta.
Els dos primers capítols correspondrien a aquest títol de terror. Realment és terrorífic veure el què va passar i les seves conseqüències, com la gent s'ho mirava sense ser conscients del perill, com els bombers i resta de treballadors lluitaven a la central sense cap tipus de protecció, fet que va ser fatal per ells i les seves famílies. Personalment, ho incloc en la vessant terrorífica, perquè fa molta, molta por veure la perillositat que té un accident en una central d'aquest tipus, sabent que a Catalunya no n'estem exempts, ni molt menys. A mi, em va provocar molta angoixa veure aquesta primera part.
Els següents capítols, combinen encara aquesta part més angoixant amb la de les mentides. Com el govern rus de la zona des del primer moment minimitza tot el desastre i ho vol mantenir en secret, ja no només de la comunitat internacional, sinó als seus propis habitants de la zona. Com de mica en mica els van desallotjant, quan ja és massa tard, com enganyen als treballadors que van a treballar, excepte si parlen amb els dos protagonistes principals, que acaben sent la veu de la veritat en tot l'assumpte. També es dona per entès que molts treballadors van a fer la feina sabent que no tornaran amb vida o que en pocs anys es posaran malalts i moriran. La situació és realment molt dolorosa.
I les mentides. Mentides i més mentides per amagar la realitat. Com uns aparells defectuosos, comprovacions de seguretat inexistents, materials barats... i tot s'havia d'amagar perquè en aquell temps, els darrers de la URSS, no es podien permetre quedar com uns inútils davant del món. I al final van quedar com a inútils, ineptes i homicides. El mateix Gorbachov va admetre que l'accident de Chernobyl va ser el començament de la desintegració de la URSS.
Salvant totes les distàncies i amb tot el respecte per morts, malalts, i professionals que s'estan deixant la pell ara amb la lluita contra el coronavirus, la part de les mentides no he pogut evitar de veure paral·lelisme amb la situació actual. La ineptitud per afrontar una crisi, el malament que actuen els governants per tal de no quedar malament amb els seus ciutadans, ni que sigui a costa de mentir-los i permetre's baixes. Els militars que apareixen a les reunions del comitè de la URSS em recorden als de les medalles de les rodes de premsa del "gobierno de España", dient que "esto es una guerra y que somos soldados", etc. Tots són la mateixa merda.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada