divendres, 10 d’abril del 2020

25 ANYS DE SWEENEY TODD

En aquests dies de confinament arriba la notícia de l'anul·lació d'un concert del qual no en tenia ni
idea. Es tractava de la celebració dels 25 anys de l'estrena a Barcelona de Sweeney Todd, la malèfica història del barber de Fleet Street, obra de Stephen Sondheim.
És una obra que recordo molt. Estem parlant de quan jo en teni 22, així que estava recent sortit de l'ou, treballava al menjador de l'escola Sagrada Família i estava a punt de ser entrevistat per ser mestre en una escola de Gràcia. No sé perquè la vaig anar a veure. Crec que la fal·lera pels musicals ja m'havia començat, gràcies al Memory de l'Àngels Gonyalons (on vaig descobrir Joseph i molts altres musicals). Segurament va ser, si no el primer, un dels primers musicals que vaig anar a veure. I vist en perspectiva, no va ser molt bona idea. Sweeney Todd és una obra molt fosca i molt adulta. Recordo que em vaig quedar amb alguna cançó, amb la trama absolutament digna dels guionistes de terror, però sé que no en vaig sortir especialment satisfet, no em va acabar d'entrar. Això sí, alguna cosa em va quedar dins pel fet de seguir recordant-la en el temps, cosa que no em passa amb altres obres.
Quan en Tim Burton en va fer la seva versió, no vaig dubtar en anar-la a veure. Ja més granadet, vaig xalar com un nen petit, i és una de les meves joies preferides de la meva videoteca particular. La seva barbàrie, tenyida de justícia, et fa caminar pel llindar del què és correcte i del què no ho és. En el fons, és una obra esplèndida per posar cara a acara el dilema del què és bo i el què és dolent, el què és just i injust.
Aquesta setmana, els actors i actrius d'aquella versió de fa 25 anys volien celebrar-ho amb un concert, pel record d'aquella fita (no oblidem que era en català, cosa que, a part de Dagoll Dagom, no era molt habitual... i si no, mireu l'actualitat, que estem igual... les grans produccions, en castellà), i també recordant alguns dels que ja no són vius, com el protagonista inicial, Constantino Romero. Com que el confinament ha fet anular aquest acte, han volgut gravar un vídeo commemoratiu tot esperant el retorn a la normalitat. Gran muntatge.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada