QUINO

Una de les coses que he recuperat durant l'aïllament van ser els llibres de Quino. Aquest humorista gràfic argentí és conegut sobretot pel seu personatge estrella, la Mafalda. Ella i els seus amics han fet i fan les delícies de molts joves que entren en e món de la crítica social des d'una vessant que alguns feixistes podrien dir que és adoctrinament i tot. Cada un dels personatges té la seva personalitat especial i definida (el Felipe, la Susanita, el Manolito, la Libertad, el Miguelito, el Guille i fins i tot els seus pares).
Però els llibres que m'han acompanyat no han estat els de la Mafalda, sinó diversos àlbums amb historietes curtes (d'un sol dibuix, de dos, com a molt pàgina sencera) on aporta des del seu punt de vista de l'humor, una crítica total ala societat tal com la coneixem. E alguns casos es veu un pelet ja desfasat, però crec que la majoria de situacions injustes que vol representar es poden aplicar perfectament a l'actualitat. Alguns dels seus dibuixos els he utilitzat en algunes reunions de pares o mestres per tal de donar peu a debat o reflexions que portin a pensar en un món una mica millor del què tenim ara.
L'acudit que acompanya l'article és un exemple claríssim del què ens vol ensenyar en Quino: un parc, amb la famosa imatge de la llibertat, envoltada de desenes de prohibicions. Doncs com aquest, en té milers i milers que critiquen el món on vivim, un món ple de mentides, falsedat, hipocresies... us sona?