CONFINATS X

Avui ja fa una setmana que vaig sortir de l'aïllament per seguir amb el confinament. Sembla un canvi de paraules poc important, però déu n'hi do les diferències. Tot i les mesures de control que s'han de seguir duent a terme, cal dir que poder veure alguna coa més que un llit, un armari i quatre coses més, s'agraeix. Retornar al menjador, a la resta d'habitacions... poder parlar més, sortir al balcó... I fins i tot, fer tres sortides convenientment protegit amb el MEC per estirar les cames. Val a dir, que han estat bons moments, encara que es noti l'encarcarament físic de tots aquests dies. Tocarà, quan es pugui, caminar com un "locu" per poder agafar ritme de cames.
Ha coincidit la setmana de sortida amb aquests primers horaris d'anar pel carrer dels nens i nenes, i ara la resta de la població a partir de dissabte: esportistes, gent gran... distribuïts en hores, sembla que ja poden començar a sortir de casa. I ara tothom parla de les fases. Si a  partir d'avui també alguns comerços amb cita prèvia, que is la setmana que ve, reunions en cases de menys de deu persones i més botigues, blablablabla... Com sempre, com que cada dia canvien d'opinió, jo ja no sé si creure'm res.
El problema no és aquest, però. El tema el tenim amb una de les frases del president Torra, que segueix ningunejat pel gobierno de España i pels adversaris polítics del país. Tant és que tot el què digui ell, primer se l'insulti i es renegui, i al cap d'uns dies decideixin fer-ho. Ell només diu que no hem d'anar tan de pressa. Jo, pel què he viscut, hi estic totalment d'acord. I veient el mapa estadístic, la veritat és que tampoc entenc aquesta rapidesa de desconfinament. Que hi ha ganes de sortir i fer vida normal? Doncs, clar que sí, evidentment. Ara, si ho fem, cal fer-ho bé. No ens podem arriscar cagar-la com s'ha estat fent des del principi. I ara no cal entrar en el tema de "si Catalunya fos independent o hauria fet millor", etc. No cal perquè és evident que sí, Potser no millor, però com que ho hauria fet dues setmanes abans, estaríem en una altra situació. I després ja vindria el tema despeses en sanitat i totes aquestes discussions que ens haurien de dur a escollir governants sincers, tolerants i racionals (això vol dir un partit sense polítics, no?).
Almenys, podrien haver les dues setmanes de rigor entre cada una de les fases per controlar millor si hi ha augment o no de contagis. Però als espanyols i catalans simpatitzants dels espanyols només els importa els diners i l'economia. Mai els han interessat les persones, perquè si no, no estarien actuant així. Creuem els dits i resem (a qui et doni la gana, com si el teu déu és una patata), de que realment, les coses de mica en mica vagina millor.