MIENTRAS DURE LA GUERRA

Atenció, atenció! Sí, he vist una pel·lícula espanyola per pròpia iniciativa! A veure, tampoc ens alarmem i comencem a dir allò de supremacista i aquells exabruptes. No és que no en vegi mai, però quan escullo, tendeixo a un altre tipus de pel·lícula que no pas les espanyoles, que en la seva majoria les trobo diferents al meu estil. Diguem, i això és veritat, que el sentit de l'humor espanyol i català són molt diferents.

Més coses a tenir en compte, seria que la peli és de l'Amenábar, i home, és un director amb solvència, que fuig tels tipismes ibèrics i ens ofereix bones trames i ben fetes (Los otros, Ágora, Mar adentro...) Estarem d'acord que el seu estil és més... doncs sí, és més bo i punt.

Finalment dir que la peli que ens ocupa, Mientras dure la guerra, va rebre les crítiques i el boicot en alguns cinemes de l'extrema dreta feixista espanyola, així que, home... segurament serà per algun motiu.

Així que sí, l'he vist, i molt bé, la veritat. És que com deia al principi, l'estil Amenábar té un no sé què que no tenen altres pel·lícules de la mateixa nacionalitat. El so, els detalls, els diàlegs... tot li donen un caire diferent al txabacanisme habitual. Ens explica com en els primers dies de l'Alzamiento del 18 de juliol de 1936, Miguel de Unamuno, molt crític amb els governs espanyols de cada època, mostra el seu suport als militars, ja que els republicans, segons ell (i m'ho crec veient el govern PSOE-Podemos) ho feien fatal. Però quan comença a veure per on van els trets (mai més ben dit), com van desapareixent companys seus, etc, canvia ràpidament de parer. Respecte la figura de l'escriptor castellà, aquest és un fet que li retreuen a casa, sobretot una de les filles, que canvia constantment d'opinió i bàndol. 

La peli doncs, està molt bé per aprendre una mica, i conèixer alguns dels personatges dels quals n'hem sentit a parlar però no ubiquem, com el militar Milán Astray, esplèndidament interpretat per l'Eduard Sánchez, que ens el presenta com el fanàtic que deuria ser. La feina del Karra Elejalde coma Unamuno també és molt bona (va guanyar curiosament el Gaudí, però no el Goya). Bé, curiosament no, segur que era un altre complot... jajajajaja....