DOS "DIVERTIMENTS" MOLT DIFERENTS

Les llargues hores dels llargs dies de les llargues setmanes dels llargs mesos s'omplen de moltes
maneres, i una d'elles, com ja n'he parlat, és el cinema al sofà de casa.
la darrera setmana he visionat dues pel·lícules que no apareixeran en cap decàleg de les millors del mes, però que han complert perfectament amb l'objectiu que els havia proposat: distreure'ns una estona sense pensar. Són molt diferents, però totes dues aconsegueixen la mateixa finalitat: ser un "divertimento" en aquesta època tan pesada que ens ha tocat viure.
La primera és la segona part de Zombieland. Deu anys després de fer-ne la primera pel·lícula, l'any passat en van fer la continuació. La trama? Bàsicament la mateixa, la supervivència en una terra plena de zombies, però des de la visió còmica i passada de voltes dels guionistes i director corresponent. Juguen amb el carisma dels seus protagonistes principals. Ells dos, sembla que els anys no hagin passat. Elles dues sí que estan una mica més canviades (l'Emma Stone no tant, l'altra evidentment, ja que ha deixat enrere l'adolescència). Però és curiós veure com segueixen gairebé igual deu anys després. Les regles, els nous personatges (com se'n foten de les noies rosses i "pijes", déu meu! És genial!), les noves situacions... ja no ha ha la sorpresa d'aire fresc que va representar la primera, però rius i et relaxes força veient-la.
L'altra peli és la per tots els públics, "El nen que va poder ser rei". És una actualització de la llegenda del rei Artur, adaptada als nostres dies, quan un nen marginat troba l'espasa clavada i és l'únic que la pot treure. Apareix un Merlí transfigurat en un jove friki, i tot degut a què el món està tan malament, que la bruixa Morgana pretén recuperar el poder per sobre tothom. Pel·lícula infantil i juvenil, però feta amb gràcia, no d'aquestes que acaben directament a la televisió. S'han deixat diners i els ha quedat una peli molt entretinguda per passar una estona distret. Considerant les coses que es fan actualment, cal dir que supera a moltes d'elles en qualitat, tot i que, com deia al principi, no es tracta de cap meravella tècnica. Evasió és el què buscava, i evasió és el què he trobat, així que "passa paraula".