PARÀSITS

Fa poquet vaig veure la pel·lícula revelació d'aquest any. La sud-coreana "Parasite", la guanyadora de tots els premis per allà on passa i la que sorprenentment per alguns, va guanyar l'òscar a la millor pel·lícula. Ja vaig comentar a l'entrada sobre aquests premis la sorpresa que va causar, ja que tenia clar que guanyaria l'òscar a la millor peli no anglesa, però va guanyar la general!
Així que volia saber realment què tenia aquesta pel·lícula per passar per davant de totes les altres, independentment de la qualitat d'aquestes. Se'm va presentar l'oportunitat, i així ho vaig fer.
U cop vista, tinc una sensació estranya. Per una banda, la vaig gaudir, va estar força bé, amb un guió molt enginyós i amb algunes escenes impactats perquè en el fons, estem davant d'un enfrontament entre la riquesa més rica i la pobresa, no la més pobra, però deu n'hi do. Tenia la sensació d'estar realment davant d'una bona pel·lícula, interessant, però no acabava de veure el motiu real de la febre que va despertar. Personalment, crec que si la peli fos americana, amb el Brad Pitt o actors dels típics, no hauria tingut la meitat de l'èxit i el renom que ha tingut. Crec que hi ha un punt de supremacisme, en el fet de que deuen haver pensat com dimonis un equip de Corea del Sud ha estat capaç de fer una bona pel·lícula. Insisteixo que crec que està força bé, tot i que el final té una mica de Tarantino que la porta per un terreny més boig, i que potser si hagués entrat més en la part dramàtica, hauria tingut encara més força.
Així doncs, les desventures d'una família pobra, que viu en uns sòtans de la ciutat veu canviada la seva sort en el moment que el fill comença a donar classes particulars a la filla adolescent d'una família molt rica que viu en una casa brutal. A partir d'aquí el noi introdueix la seva germana l servei de la família, i més tard el pare i la mare. Així sense que els rics sàpiguen que són família, es troben els quatre treballant al seu servei. Després, la cosa es va torçant. La separació entre les dues famílies és tan gran, que com deia, potser és una oportunitat perduda aprofundir en això, quan al final acaba sent un desencadenant de l'escena prèvia al final.
Sigui com sigui, estic satisfet. Potser el quid de la qüestió no és tant si Parasite és de molta qualitat sinó el fet que la resta de les pel·lícules de l'any siguin molt fluixes.