CONFINATS XII

1 de juny. Ja som al sisè mes de l'any, el que normalment representava el final de curs i començament
de les vacances escolars. El de l'inici de l'estiu. tres conceptes que tornaran a repetir-se: començarà l'estiu, les vacances d'escola i s'acaba el cole. Però clar, no és el mateix de sempre.
avui entren alguns territoris a la fase 2 de desconfinament. Les seves llibertats de moviment i de coses a fer van augmentant a poc a poc, esperant que la gent actuï amb seny i no s'hagin de fer passes enrere.
A Barcelona continuem a la fase 1, i la veritat, sembla mentida que no tornem a la fase 0, veient com hi ha get que passa de tot. Per sort, som més els que estem complint la normativa tal com diuen. Per així crida més l'atenció i indigna veure segons quines actituds d'algunes persones, però també de l'administració, que per una banda, sembla que l'únic que l'interessa és l'economia i per l'altra no actua amb contundència davant les mostres de no-respecte. Cada vegada que sortim a caminar i ens trobem amb grups molt nombrosos, sense respectar distàncies, ni dur mascareta, se m'encén la ràbia i em creix el desig de què els passin coses dolentes (bàsicament que agafin el virus, sense pair desgràcies personals, tampoc cal). Però em fot molt que alguns estiguem encara complint normes i altra gent amb les mateixes necessitats s'ho passin pel "forro".
I aquí és quan entra un dels temes estrella: la re-obertura de centres escolars. La majoria de famílies han optat per no dur-hi els nens i nenes. veurem com va a Barcelona la setmana que ve (si passem de fase). La veritat és que per anar-hi en aquestes condicions, millor no cal. L'escola és lloc de contacte emocional i físic. Sense aquest contacte, i sotmesos a tantes restriccions (d'espai, de companys...) es perd tot el positiu que pugui tenir una acció educativa. A les escoles no volem cap nova normalitat. Volem la normalitat. La resta, són disbarats.
Mentre, el gobierno d'Ecspanya continua anant a la seva, aconseguint ficar-se en contra la ultradreta que cada cop va guanyant més adeptes. Mentre que a Catalunya, les baralles entre els partits independentistes són cada vegada més evidents, les ganes de marxar d'Espanya continuen creixent. Sí, si no fóssim dins d'Espanya les coses haurien anat d'una altra manera. Segur. I ja està. No cal trencar-se les vestidures per això. És una realitat. Per desgràcia, no ho podem demostrar. així que aconseguim la independència, i a la propera pandèmia ho demostrem. L'estat espanyol està afeblit, però la seva força bruta està creixent. si no ho aprofitem, perdrem una oportunitat d'or. Però mentre hi hagi tants Judes al poder, ho tenim fotut. Només el poble salva el poble.
Sigui com sigui, toca seguir esperant veure com evoluciona la crisi sanitària, com es desconfinant, i a veure si anem cada vegada a millor. Que s'acabi d'una vegada aquesta situació per poder oblidar-la d'una vegada!