OBRIR O NO OBRIR

Aquesta entrada podria ser un capítol més de la sèrie CONFINATS, però és massa concret i específic com per merèixer un tractament diferent.
La setmana passada ja van obrir escoles de territoris que entraven a la fase 2 de desconfinament. Aquesta setmana toca les que encara no ho havien fet, i clar, entre elles, les de Barcelona. Aquests dies hem assistit a una batalla dialèctica entre els que creuen que calia obrir i els que no, els que pensaven que així no n'hi ha prou amb els que deien que d'aquesta manera no, els que deien que l'escola no és una guarderia i els que diuen que és un servei públic.
Al mig de tot plegat, com sempre, els nens i nenes, assistint un cop més a la inutilitat amb què han estat ningunejats, i els mestres i les mestres, que poc poden dir al respecte, sent com són els veritables pals de paller de l'assumpte.
Personalment, jo anava llegint els articles i opinions de tots tipus. Llegia un que deia que no s'havia d'obrir i pensava: "I tant, té raó". A continuació llegia una persona que deia que sí que cal obrir les escoles, i pensava: "I tant, té raó". Per tant, d'entrada dir que tant els arguments a favor com els arguments en contra, tenen la seva part de raó. I és per això que la polèmica és enorme, perquè en el fons, estem parlant d'una activitat que influeix en la vida de milions de persones al país: infants, adolescents, pares i mares, avis i àvies. Fins i tot els que no tenen fills o no es dediquen a l'educació, opinen sobre el tema!! (aquests sí que no tenen massa criteri).
El terme mig en aquest tema és impossible. Jo, per exemple, penso que és important que els nens i nenes puguin tornar a l'escola, retrobar-se, acomiadar-se, tancar el curs d'una manera més o menys normal. Però clar, fer-ho en aquestes condicions, les distàncies i tota la pesca, és bàsicament, com he comentat en altres entrades, anti-natural i va en contra del què ha de ser l'escola. Era una llàstima acabar el curs només telemàticament, però també és penós acabar-lo amb uns quants sense poder somriure perquè estàs tapat per una mascareta.
Jo aniré a l'escola. Tot i que no m'agrada gens fer-ho en aquestes condicions, hi aniré. I ho faré perquè penso que tinc una responsabilitat amb els alumnes que he tingut aquests últims anys. No entendria que ells hi anessin i no em trobessin a mi. I no ho dic amb afany de protagonisme o per donar.me importància, no és això. Però si he estat dos anys seguits amb ells (i amb alguns tres dels últims quatre), no sé, em sembla que els conec força com per voler acomiadar-me d'ells, aj que l'any que ve ja seran a l'ESO.
Per tant, benvinguda incongruència, però les coses són així. I el més important seguirà sent com enfocarem el proper curs, perquè aquest, encara que sigui políticament incorrecte dir-ho, es va acabar el 12 de març. Hem fet altres coses, però en cap cas el què teòricament és escola.