Punt 2: a mesura que l'anava llegint, a partir d'una mica més de la meitat, tenia la sensació de que no el vaig acabar la primera vegada qe e vaig llegir. Moments de pesadesa, no pas de desinterès, em feien adonar que no em sonava res del què llegia més enllà d'aquelles pàgines finals. No, no em sonava gens el final.
Punt 3: Per ara s'ha quedat a la prestatgeria, però els dubtes hi continuen sent. Així doncs, què li passa a quest llibre que me'l vull quedar però també pot anar a la saca? Tenint aquesta sensació, pot ser possible que l'altra vegada el deixés de llegir perquè no podia més?
A veure si podem donar resposta a aquestes preguntes. Jo crec que hi ha dos aspectes claus que són clars per tenir aquest dilema. Per una banda, tenim la trama. A mi m'ha encantat. La possibilitat de pensar que la història que ens han ensenyat no és certa. Que Pangea, va existir, però no amb homes de Neanderthal, sinó amb una civilització molt avançada que fou la causant del gran cataclisme (conegut actualment com el diluvi universal). Hi ha dos punts de partida bàsics. El primer, el fet que vuitanta cultures antigues, repartides per tot el món recullen en els seus escrits un moment de desastre ecològic, tipus inundació, amb un personatge que salva algunes espècies (nosaltres el coneixem com a Noè). Això fa pensar que realment, alguna de grossa va passar fa molts anys. L'altre aspecte a tenir en compte, és que els avenços científics i tecnològics dels últims 200 anys són brutals. realment és possible que hi hagessin uns milions d'anys amb l'ésser humà primitiu en aquell estat sense evolucionar? La trama del llibre, és molt interessant i em cridava molt l'atenció.
Quin ha estat el problema? La manera d'escriure'l, ple de referències bibliogràfiques, de cites d'autors, pensadors... el llenguatge utilitzat en alguns passatges, que feien llegir en diagonal més d'un tros. En alguns moments, era molt pesat llegir segons quins capítols perquè tot i anar avançant, el llenguatge utilitzat feia la lectura molt pesada. Si no hagués estat per l'interès en saber més i mes, potser l'hauria tornat a deixar.
El moment que he xalat més és quan un dels personatges exposa el què va passar en aquells anys, però de manera que ho explica com una història de ficció, sense dissertacions filosòfiques ni científiques, amb diàlegs entre els protagonistes d'aquells temps, etc. Això ho diu tot. Així que el dubte existeix. Una idea brillant, però complicada de llegir. Si hagués optat per fer-ne una ficció més amena, seria més assequible, tot i que llavors, ningú es prendria aquesta idea seriosament, quan justament l'autor, vol que ens ho plantegem de debò. I si el què ens han explicat, no fos veritat?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada