LES DE L'HOQUEI

Aquesta és una sèrie de tv3 amb un triple objectiu: substituir Merlí; mirar d'enganxar el públic adolescent; i donar un toc feminista als serials televisius, mostrant com a protagonistes principals a un grup de noies. Desconec si també volien revaloritzar l'esport de l'hoquei, i si ho han aconseguit. Així com van augmentar les inscripcions a la carrera de filosofia per Merlí, no sé si han augmentat les federacions d'hoquei.
Ara han acabat la segona temporada de "Les de l'hoquei". La primera la vaig veure així com de tant en tant, sense seguir-la massa. El suficient per tenir clars els personatges i trames principals, però insuficient per recordar quines eren aquestes. En canvi, aquesta segona temporada sí que l'he vist tota. El motiu principal és el fet de què va ser ua de les distraccions l'època d'aïllament a l'habitació pel covid. Mancat de coses a fer, vaig anar veient la sèrie i al final em vaig enganxar el suficient per, un cop fora de l'habitació, seguir la resta de capítols fins el final.
Amb això estic dient que l'he vist per inèrcia i no per qualitat? A veure, les coses no són ni blanques ni negres. Com tot en aquesta vida, té coses bones i altres no tant. Evidentment, no és de les millors sèries que s'han fet, però clar, no deixa de ser un culebrot, i per tant, és evident que els serials aquests televisius no tenen altre punt fort que les interpretacions. En aquest cas, sense centrar-nos en ningú (tampoc hi ha qui sobresurti al meu parer), una de les coses que cal agrair és que amb sèries com aquestes es dona l'oportunitat als joves actors i actrius a tenir papers importants i a formar-se. Així, totes les noies i ois que apareixen, poden tenir la sort de participar en un projecte gran, al costat d'actors i actrius ja importants, i així poder aprendre més i treballar d'allò que els agrada. Així, aquest aspecte és segurament el punt més fort de tots. I, és clar, el procurar mantenir, amb les seves trames, l'atenció suficient de l'espectador.
A partir d'aquí, ja podríem entrar en si és més o menys banal, més o menys provocatiu, etc. La veritat és que volen tractar temes molt diversos: racisme, corrupció, maternitat soltera, lesbianisme, promiscuïtat, pobresa, mentida, ludopatia, alcoholisme, accident, trauma, família... I els que em deixo. I potser aquesta llista excessivament llarga, provoca que en cap en concret s'acabi d'aprofundir. Segurament també és el què busquen, molts temes perquè tothom trobi aquell amb què s'identifica, i a partir d'aquí, lliure de poder opinar-hi.
Així doncs, veient la televisió que s'ofereix avui en dia, ha estat una bona oportunitat. No cal estar sempre mirant sèries estrangeres, que hi ha gent que sembli que només visqui per Netflix. Que potser no és tan bona? Però si no donem oportunitats als de casa, després ens queixarem que tots marxen.