GRAN FINAL

A punt d'acabar la subscripció per tres mesos a seriesencatala.tv, a la qual vaig procedir en el moment de quedar confinat a l'habitació. Un cop fora d'ella, el ritme ha baixat, però al final, han estat un bon grapat de sèries: les tres temporades d'Stranger things, la primera de Westworld, la desena de The walking dead, la primera de Fear the walking dead, la primera de The mandalorian, l'única de Txernòbyl, la segona de Les de l'hoquei i les tres de The handmaid's tale. Posades així en llista, dona la sensació d'addicció total a la tv, però ja us dic que repartit en tres mesos, no és tant, tenint en compte les hores intempestives de visionat i que realment no he estat amorrat a la pantalla de manera alarmant. Justament ara que s'acaba aquesta subscripció, tornaré a la gratuïta (accès a un capítol cada tres dies), justament perquè està bé veure-les, però també tinc altres coses a fer ara que no estem tancats.
Però anem al tema concret, que és haver acabat la tercera temporada de The handmaid's tale. Uff... la veritat és que t'enganxa força la sèrie... I això que en alguns moments comença a tenir punts febles que la fan ja grinyolar en el factor "allargament perquè sí". Lògic, perquè la situació de les protagonistes fa patir, i tens ganes que això s'acabi perquè puguin ser lliures i tot torni a la normalitat. Però clar, és una ficció, així que toca aguantar-se.
SPÒILERS!
Sensació general: bona o molt bona. sense fer gran ús de birgueries, aconsegueix mantenir bé la història, amb girs o detalls de tant en tant que li donen aquest valor afegit de fer un "uala!" de tant en tant i que produeixen plaer televisiu. Per exemple, en el desplaçament a Washington, on les idees de Gilead són encara més extremes, trobem les criades amb la boca grapada amb anelles per tal que no parlin. Uffff... Moment angoixant total, perquè no t'ho esperes i t'ho trobes de cop i volta i et deixa clavat. A partir d'aquí, ja pateixes per si aquesta tendència arriba a les criades protagonistes. Una de les possibles crítiques que se li pot fer és que tens la sensació que la trama no avança. Tal com acaba la segona temporada, et fas unes expectatives de rebel·lió i moviment importants, però queden esmorteïdes ràpidament. La trama de fons, de l'evolució de Gilead i d'un possible alliberament van mot a poc a poc. Llavors, els guionistes juguen amb trames curtes que ocupen capítols sencers, i van jugant amb això. Alguns capítols se centren més en els refugiats al Canadà, d'altres en els Waterford i els seus dilemes, altres en vivències d'altres criades, i també n'hi ha el què es veu l'evolució de la tieta Lydia: qui era bans i com va canviant el seu caràcter per arribar a ser qui és en l'actualitat. Tot i ser trames curtes, no funcionen tan independentment, i cal veure tota la temporada per seguir bé la història. Ara bé, totes questes mini-trames arriben al clímax final de l'últim capítol, on l'alliberament d'un grup molt nombrós de nens i nenes amb la complicitat de criades i Marthes es converteix en un dels millors moments de la sèrie. Quins nervis, quines emocions, quines ganes de què els nens arribin a Canadà i no els descobreixin... I qui més se salvarà? Podran marxar totes? I si les agafen, què passarà? va ser un molt bon capítol que compensa aquells moments més, no podem dir avorrits, però sí molt tranquils. Crec que la situació en la què viuen no permet aquesta tranquil·litat i que cal més revolta.
Un detall que potser es podrien estalviar és l'ús exagerat dels primers plans de la cara de la June, i dels seus ulls. És un recurs que va molt bé en segons quins moments de ràbia, però que en fan un ús desmesurat. Gairebé a cada capítol tenim els seus pensaments acompanyats d'aquest primeríssim primer pla. Hi ha vegades que és molt exagerat i provoquen més angoixa i por que altre cosa.
I ara què? Com continuarà? Veurem finalment com es desmunta Gilead? Necessitem que aquest estat mesquí i denigrant quedi arrassat pel què sigui, però que s'esborri qualsevol detall d'aquesta societat masclista, feixista i torturadora. Ja prou depriment és la realitat com per veure que aquests paios segueixen fent el què volen. Esperarem la següent temporada amb candeletes i moltes ganes. I tot i xalar molt amb la sèrie, perquè és boníssima, el millor és que tingui ja el seu desenllaç final i no allargar-ho perquè sí. Quedaran com uns senyors... ai perdó, com unes senyores!