Ara bé, aquests dies tancat han fet que em preguntés: "I per què no?" Així, mentre mirava la també primera temporada de The handmaid's tale, l'anava alternant amb els sis capítols que té el rimer tram d'aquesta altra sèrie.
Cosa 1: Potser caldria fer una nova etiqueta en aquest bloc que fos "apocalipsi" o "catàstrofes", perquè déu n'hi do com em tiren aquestes pelis, sèries o llibres. Ja poden ser naturals com bèl·liques com víriques. Em venen al cap des de 2012, Deep impact fins a l'Inferno de Dan Brown.
Cosa 2: En el cas que ens ocupa, aquesta sèrie ens trasllada als inicis de l'epidèmia. Després de la primera temporada, no sé si la intenció és que ens expliquin d'on ha sortit la infecció que converteix la gent en zombis caníbals, però almenys anem presenciant el procés que es viu en un barri, i en una ciutat, quan van apareixent els primers morts vivents. La primera despreocupació, la teòrica salvació que executa el meravellós exèrcit dels USA, i com, un cop més, aquesta gentussa deixen la gent tirada i els és igual contra qui lluiten, la qüestió és que els militars sempre han de demostrar que tenen el poder sobre la resta de persones normals. Quin fàstic. Em recordaven als militars espanyols de la crisi del covid-19. En quin altre país surten militars a parlar del tema? Bé, perdó, que me'n vaig per les branques.
Un cop vista aquesta primera temporada, ja està, ja l'hem liat, perquè m'agradaria saber com segueixen les desgràcies (perquè en aquest tipus de sèrie normalment tot són desgràcies) dels protagonistes. Així com a l'original The walking dead, els personatges ja porten temps lluitant i tots són lluitadors a la seva manera. En canvi, a Fear the walking dead, presenciem com gent aparentment normal, ciutadans corrents (mestres, infermeres, estudiants...) han de canviar els seus rols i convertir-se, per una banda en fugitius buscant sempre un lloc segur, i segon en experts eliminadors de morts vivents.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada