LA PROFECIA 2013

Com ja vaig comentar a l'entrada "El quart regne", posant ordre a les prestatgeries de llibres i aprofitant que no tinc lectures noves, repasso llibres que no recordo la valoració que en vaig fer, i per tant, no tinc clar quin ha de ser el seu lloc. Curiosament, les dues novel·les de Francesc Miralles estaven en dubte. El quart reich va passar la selecció, i ara li tocava a la seva continuació, La profecia 2013.
El primer canvi és el nombre de pàgines,. Segurament, degut a l'èxit editorial del primer lliurament de les desventures de Leo Vidal, l'autor es va animar a fer-ne una extensió en aquesta nova aventura. Però es nota de seguida que aquesta llargada no ve a ser precisament un augment de l'emoció, intriga o bàsicament interès. La velocitat dels esdeveniments, pel què fa referència a la trama de fons, triga molt en arribar. Les primeres cent pàgines et van situant, però realment amb la meitat de pàgines s'hauria aconseguit el mateix efecte, que és tenir clar el punt de partida de la història. Evidentment, aquest començament no presagiava res de bo. A partir d'aquí, spòilers.
Afortunadament, un cop sortim de Girona i comença la tasca del periodista-investigador, la cosa es va animant, i entrem de nou en aquella dinàmica del primer llibre, amb canvis constants i situacions diverses. Tot i així, s'arrossega encara un llast que ve donat per la poca consistència, cec jo, en el rerefons de la trama. El personatge femení, l'Elsa, no és gens clar en cap moment, no saps mai si és així o aixà, si pensa així o aixà, i això no millora a mesura que s'avança en els capítols. És més, cada vegada és més desconcertant. És natural que hi hagi personatges així en les novel·les d'intriga, però trobo que aquest és una mica estrany com va fent, Desconcerta massa. I el pre-final de la història (perquè n'hi ha dos) és molt ximpum i poc creïble al meu parer. I quan després, quan arriba el final, arriben també les explicacions, et queda una mica la cara de "què?, com? de debò? i ara ho diu?" La sensació és de que no acaba de quedar ben lligada la manera de resoldre el tema. I si ho analitzes a fons, te n'adones que no ha quedat el tema tancat (alguns fugen i poden continuar el què tenien enrere mans i no s'anomena en cap moment), i en canvi s'embolica amb com deia, la relació de la noia amb el dolents, a última hora i sense massa sentit. Tot i això, el llibre es queda a la prestatgeria i no queda facturat al sac, perquè, per molt que acabi sent una mica incoherent, la història enganxa i passes una bona estona.
Només un darrer apunt, els fanàtics que representen els dolents, volen acabar amb gairebé tota la humanitat perquè creuen que el món se n'ha anat a la merda (talment com a l'Inferno de Dan Brown, a veure, si ho va agafar de punt de partida... no crec, tampoc és cap idea original, ja es veu com els homes estem destrossant el món). També ho volen fer a través d'un virus (de nou Inferno). Però la veritat és que quan llegeixes com ho explica el cap dels dolents, tens un calfred quan ho compares amb la pandèmia del coronavirus, que evidentment, no s'ha carregat la humanitat, però et deixa amb una sensació d'indefensió davant el què es pot crear en un laboratori, que la veritat, espanta molt. Potser cada vegada la ficció s'assembla més a la realitat.