JO, ZETTE I JOCKO

Durant els dies d'aïllament i confinament, i gràcies també a una nova distribució d'alguns mobles i prestatgeries, han caigut a les meves mans molts llibres que tinc des de fa anys, Així com ja vaig comentar que vaig fer una repassada als de Quino, també he recordat la meva infantesa amb cinc còmics que segurament a la majoria de gent no els deu sonar de res. Es tracta de les aventures de Jo, Zette i Jocko, dos germans francesos i el seu mico. Només se'n van fer cinc històries i potser, només potser, mirant la imatge que acompanya aquesta entrada, podem aconseguir veure certa semblança a un altre personatge de còmic, molt més famós, del mateix autor.
El creador d'aquests històries es deia Hergè, sí, el mític entre els mítics, la ment que va idear Tintín. Apart d'aquest periodista belga tan famós, Hergè va crear altres, i la veritat és que les aventures d'aquest noiet i noieta tenien un no sé què que no sabria definir, però que eren especials. Desconec el motiu pel qual no se n'ha fet més ressò, publicitat o el què sigui. Sí, és veritat, Tintín ho supera tot, i al seu costat, potser són simples o molt infantils (cosa que discrepo totalment), però crec que es mereixerien estar al costat d'altres grans obres del còmic. Es veu que aquests personatges van ser creats a petició dels seus editors que volien també aventures més familiars, però que estava obligat a fer aparèixer el pare com a salvador, i se'n va cansar de tanta obligatorietat.
Van ser cinc llibres, però en veritat són tres aventures. "El testament de Mr. Pump" i "Destinació Nova York" serien una; després vindria "El Manitoba no contesta" i "L'erupció del Kamarako", i l'últim és l'únic que comença i acaba en un mateix llibre, "La vall de les cobres". La veritat és que no sabria dir quin és el meu preferit. Cada un d'ells té aspectes que m'atrauen o me'l fan molt interessant. La bogeria per la velocitat de Mr. Pump, amb les seus cambrers i ajudants sempre en patins em feien molta gràcia. Els atacs pirates als vaixells amb el submarí, molt inquietants. I la màgia de la vall de les cobres amb els seus sabotatges, emocionant. És veritat que realment és un continu de desventures. No passen quatre pàgines en què ja s'han ficat en un embolic, s'han perdut, els han segrestat, han descobert un dolent, han agafat el mon, han disparat al pare... Però a veure, és que  potser a les aventures de Tintín no passa el mateix? Potser en alguna aventura de Tintín hi ha més de dues pàgines sense algun entrebanc o fet nou que dona un nou rumb a la història?
Segurament els detractors diran que clar, protagonitzat pern nens, no són històries creïbles. Que puguin pilotar avions estratosfèrics, o amfibis sota el mar... home, a veure, això potser sí, però i què? La màgia dels còmics d'aquest escriptor i dibuixant és transportar-te a un món d'aventures on pateixis amb els personatges tot allò que viuen. I s'ha de dir que Hergè ho va aconseguir amb aquests germans.