diumenge, 10 de maig del 2020

KEEPERS

Aquesta pel·lícula és una ficció sobre un dels misteris més coneguts a Escòcia (segurament el segon després del llac Ness). L'any 1900, els tres encarregats de controlar el far de les illes Flannan van desaparèixer sense deixar rastre. Un vaixell que passava per allà va notar el far apagat, i quan van anar a investigar els de la companyia, ho van trobar tot molt ben ordenadet, però sense cap dels tres homes encarregats.
Se n'han fet, és clar, moltes interpretacions forassenyades al llarg dels anys. 'última, aquesta pel·lícula que es vol allunyar dels relats de terror, fantàstics o paranormals. SPÒILERS. Han volgut donar una explicació més "normal", posant-hi la troballa d'un cofre amb barres d'or i uns lladres que els venen a buscar, la violència entre ells, la cobdícia i els remordiments.
El resultat acaba sent una peli interessant, que sense voler aparentar més del què és, aconsegueix traspassar a l'espectador la sensació de solitud en aquesta feina, juntament amb els dilemes que assalten als protagonistes a mesura que avança la trama. L'he hagut de veure partida en tres parts per motius de com estem actualment organitzats, i crec que això ha perjudicat una mica la valoració final. Bé de fet, és que les pelis es veuen seguides, no? Per això estan fetes, per veure-la a trossos existeixen les sèries. Sigui com sigui, ha estat bé i m'ha donat a conèixer aquest fet que desconeixia, amant com era abans dels misteris sense explicació.
M'ha recordat que hi ha una obra de Jules Verne, El far del fi del món, que també parla de les desventures d'aquests treballadors que tenen una feina ben peculiar, ja que la seva responsabilitat és mot gran (fer-ho malament pot causar mort i desgràcies marines), i que han de viure de manera ben austera en indrets ben abandonats, normalment abruptes, i atacats per la sensació de soledat, en què la companyia dels altres és important la bona relació. De fet, recorda una mica al què és el confinament actual, però en un espai sense veïns. No ha de ser fàcil, no.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada