CONFINATS XI

Ja feia dues setmanes que no publicava res de la sèrie d'entrades "Confinats", com si fos una telenovel·la. I la de coses que han passat en aquests catorze dies. El més important, és clar, és el desconfinament per fases. Algunes regions del país han anat passant de la fase 0 a la fase 1, que et permet ja certes coses com obrir les botigues sense cita prèvia, reunions en cases de fins a 10 persones (respectant distàncies), obertures d'altres espais amb aforament reduïts a un terç de la capacitat, etc. abans d'això, en plena fase 0, ja van establir franges de sortida, i la més polèmica va ser la dels "esportistes". La poso entre cometes perquè ara a tot se li diu esportista. Un es posa unes malles i surt a fer veure que corre. les imatges de passeigs plens de gent corrent, fent exercici, amb bici, etc. han provocat més d'una taquicàrdia al personal sanitari. L'altre dia parlava amb una metgessa que em deia que el primer de maig va ser el seu primer dia de festa des de que va començar tot. I clar, surt d'un dia esgotador a l'hospital i et trobes tot de gent en grup, sense mascareta fent el què li rota, i entenc que els agafi un atac de ràbia i que comencin a trencar cares. Malauradament, la gent educada no fa aquestes coses, i per tant, la gent imbècil segueix fent l'imbècil i la resta segui obeint les directrius i ben tancadets no fos cas.
Les batalles dialèctiques entre els governs català i espanyol segueixen com sempre. El president proposa una mesura. Espanya diu que no. Al cap d'uns dies (ara ja no són molts, en un parell ho fan) anuncien la mateixa mesura que ens havien negat. I així tot. Ara a sobre, els fatxes se'ls estan revoltant, i saltant-se totes les normes, surten al carrer a cridar contra Sánchez dient "Libertad", com si sabessin què vol dir aquesta paraula. L'extrema dreta cada vegada està més crescuda, i acabarem pagant les conseqüències ben aviat, com no donem el famós cop de puny a la taula, reocupem els carrers, començant per Urquinaona, i fotem el camp d'una vegada abans que ens acabin anul·lant com a poble.
El tema educació també està tan malament com sempre. L'educació online, i perdoneu que en digui educació, perquè això és una santa caca. Els nens i nenes han pagat car la inoperància dels governants, sent els primes en tanca-se i els últims a sortir-ne, I clar, quan ves que la gent ja pot anar a fer una cervesa, però no es poden obrir escoles, diu molt sobre a què li donen importància al país.Les imatges de les escoles franceses, reobrint portes i tenint els nens asseguts, amb cercles dibuixats a terra perquè no surtin d'allà, classes amb tothom separat mirant endavant... A veure, això no és escola ni educació ni res. Si tornem, tornem bé. I que es rasquin el cap a saber com fer-ho. llàstima que els importi quatre pepinos.
I per no parlar de les mesures per poder fer colònies i casals d'estiu. Distància de dos metres... per jugar! No en tenen ni idea. Quina llàstima que fa tot plegat.
Seixanta-set dies des de que va tancar l'escola. Més de dos mesos en una situació paupèrrima. A això suma-li si has estat malalt o conviscut amb algú malalt, o conegut a algun familiar del què no en podies saber rees. O en el pitjor dels casos, has hagut de viure alguna mort d'un ésser estimat. Tot plegat donen ganes com deia abans, de sortir i repartir mastegots entre tota aquesta gent que només pensa en el seu cos i mantenir-se guai.