Es tracta d'un thriller podríem dir que tou, senzillet. Es pot dir que compleix amb la consigna que han de tenir totes les novel·les d'aquest estil, el manteniment de l'atenció i l'interès en saber per on es va desenvolupant la trama. Va jugant a tres bandes. L'actualitat en dos fronts i el passat. Són tongades de les tres que es van alternant consecutivament i que permeten seguir el fil de la història sense dubtes i amb tranquil·litat.
La trama ens porta a veure com una parella anglesa, passa una setmana de vacances utilitzant aquest sistema que algunes persones utilitzen, que és el de l'intercanvi de cases. Vull passar les vacances a tal lloc, una altra gent vol venir on tu vius i es pacta un intercanvi entre les cases. Quan la parella arriba a la casa on passaran aquests dies, ella s'adona que un secret del passat no està tan oblidat com voldria creure. A més aquests dies eren una oportunitat per salvar definitivament la parella. La qüestió és qui vivia en aquesta casa i ara està a la seva?
Veiem com els fets del passat tronen a escena i mentre anem descobrint tot el què va passar, anem fent suposicions sobre el què està passant en el present.
Com deia, no està malament, manté la intriga, però al final és un text i una història un pèl tova. Seria perfectament l'argument d'una pel·lícula d'aquelles que passen els diumenges a la tarda (no sé si encara ho fan). És gairebé més important la crisi de la parella, com es va produir, el què fa la noia mentre el marit cau en un pou, que no pas el quid de la qüestió, que és saber què va passar. Però en definitiva ha estat força distret i motivador per llegir. A més no és molt llarga, així que això li juga a favor. Convertir-la en una obra d'aquestes de 500 pàgines l'hauria fet molt pesada. L'autora ha sabut jugar amb tots els aspectes.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada