EL DARRER TERMINATOR

Quan fa moooolts anys, James Cameron va rodar Terminator, encara no sabia que estava creant un dels personatges de ciència ficció més coneguts del cinema (ni que estava donant fama internacional a un milhomes anomenat Arnold Schwarzenegger - per cer, l'he escrit de memòria i tan sols m'he equivocat en dues lletres-). Tampoc sabia que pocs anys després, faria una de les millors pelis d'aquest gènere, amb la segona part, Terminator 2. Va ser tot un fenomen, amb uns efectes fins llavors mai vistos, gràcies a la quantitat immensa de dòlars que hi van posar.
A partir de llavors, s'ha volgut allargar la franquícia de mil maneres, ja sense els actors, actrius, guionistes i directors originals. El primer intent, Terminator 3, que donava continuïtat a la saga, seguint-la allà on la van deixar. Té molts crítics, i encara que evidentment no té el carisma de les altres, tampoc estava tan malament. Les altre dues, Terminator Salvation i Terminator Genesis (altre cop amb l'austríac) no acabaven de donar massa de nou.
I llavors és una torna James Cameron i agafa la història allà on ell la va deixar, després de la segona part. Clar, això ja és una clar mostra d'intencions al respecte. I el què aconsegueix és una mica una colla de despropòsits que com les anteriors, no aporten res a la saga. El millor es va quedar a Terminator 2, i a partir d'aquí, pelis de molta acció, interessants des del punt de vista dels efectes especials, per nostàlgics de la saga, però res més. Acció, acció i més acció. Com sempre, cal saber quan dir prou. Tornar a veure la Sarah Connor original, amb més de 60 anys, o el propi Schwarzenegger, amb 70, fa passar una ica de vergonyeta. Realment, no calia veure'ls en aquest estat. Sobretot a ella, ja allunyada del món del cinema, vol aparentar sent tant una dona dura, que sembla que en ca moment estigui gaudint del què fa. Una amargada amb totes les de la llei. Els han volgut recuperar igual que van fer amb les noves entregues d'Star Wars amb el Luke, el Han i la Leia, però n els ha quedat tan bé. De totes maneres, ha estat una estona d'acció distreta per preparar setmanes complicades, tot i que haurà passat, sense pena ni glòria, igual que les dues anteriors, que soc incapaç de recordar-ne res.