GUILLEM

La meva joventut, estic parlant de la vintena, va anar veient com les meves opcions de país s'anaven consolidant després dels primers anys més embolicats. Va ser una època en la que van destacar dos noms que es convertiren en icones per tota una generació nova d'independentistes. Un d'aquest noms era la Núria Cadenes, empresonada sota l'acusació inventada (com no) de pertinença a banda armada. Detinguda la tardor del 88 i alliberada quatre anys després, es convertí en un dels símbols de l'independentisme creixent d'aquells anys. Recordo fins i tot els pets, que van reconvertir la cançó "Free Nelson Mandela" en un "Free Núria Cadenes", i la cantaven als seus concerts. L'altre símbol és en Guillem Agulló, assassinat el 1993 per un grup de feixistes nazis de merda. Com encara més merda va ser la pantomima del judici, la repressió patida pel seu entorn, les amenaces als familiars... El crit de "Guillem Agulló, ni oblit ni perdó" encara ressona avui a moltes concentracions i manifestacions, mantenint viu el seu record, com ha de ser.
Molts anys després, ha estat la Núria Cadenes la que ha publicat un llibre sobre Guillem Agulló. L'intent de convertir-ho en novel·la es va veure impossible degut a les emocions de la història, la implicació personal i la coneixença amb les persones. Així que al final, ha estructurat un llibre que combina personatges i mini-relats ficticis, amb la història vertadera, amb els esdeveniments que van tenir lloc aquells dies, amb les transcripcions de molts texts judicials, o periodístics.
De cara al lector tradicional, cal deixar clar que no se'n pot fer una lectura habitual. Plantejat d'aquesta manera, es confonen algunes parts de la història. De fet, són les parts fictícies les que apareixen sense tenir un lligam clar amb el relat real. La veritat, ha quedat una barreja una mica estranya.
Però com molt bé diu l'autora, no podia convertir en Guillem en un personatge de novel·la, perquè és alguna cosa més. Potser algun dia, algú aliè a tot plegat en podria fer una relectura, una peli, però ara mateix, en aquest cas no es podia fer. El què va passar és molt bèstia. I tot el què van amagar i mentir les autoritats judicials és escandalós. Com la sentència gairebé absolutòria. Molts dels fet explicats en pots trobar el paral·lelisme amb la situació actual, gairebé 30 anys després! Ja que la farsa de les detencions d'activistes, la farsa del judici als presos polítics, la farsa de les denúncies que conviden a l'exili... tot plegat, et fa pensar que realment, no només no ha canviat res, sinó que, potser estem pitjor, amb tot el respecte per la família agulló. Perquè després de tants anys, la situació de matxacar l'independentisme i encobrir el feixisme segueix al mateix lloc. La diferència rau en el % d'independentistes. I el més greu és que no ho estem aprofitant.