PER FI!

No sé quants partits fa... o sé quantes setmanes o quants mesos... però per fi, ahir, el Barça va tornar a semblar-se al Barça. Potser acabarà sent flor d'estiu, o qui sap, potser comença a arrencar, però sigui com sigui, ahir van jugar un partidàs. I per fi, van guanyar a un equip gran!

Tocava jugar contra l'Atlètic de Madrid. El partit ho tenia tot. Rival directe (si guanyàvem ens posàvem quarts), és l'Atlètic de Madrid, és un gran, i la setmana venia escalfada per la polèmica entre els entrenadors sobre els seus estils de joc personals. A més, tornava LuisSuarez, Dani Alves, debutaven els nous... i la traca final... Gil Manzano!!! I cap dels factors va decebre gens.

Insisteixo en el primer punt: partidàs del Barça, remuntant un 0 a 1 i guanyant 4-2. Toc, control precisió, pressió, espais... i patir fins al final. Però victòria claríssima, tot i el joc brut de l'Altlètic i la incompetència arbitral. L'únic que no va brillar va ser el més nou de tots, l'Aubameyang, que estava fred i no va entrar mai al partit. no entenc massa perquè el va posar, quan encara no sap a què juguem i el què ens hi juguem. Calia més sang calenta. Per sang calenta, la del jove Alves, anant a totes, marcant el quart i fent una celebració de foto, i l'anada de l'olla que va provocar l'expulsió (i felicitat del Manzano). Sí, era targeta vermella clara, aquí i a la Xina Popular... excepte si ets el Casemiro, clar. 

La defensa cal millorar. Juguen bé, són bons, però encara els rivals tenen un percentatge molt alt d'encert. Per cert, Suárez va marcar i va demanar disculpes a l'afició. Crec que té clar que amb nosaltres no hi havia problema. Al davant, bon debut d'Adama (ai en Dembélé, que mes val que no jugui més), en Ferran bon partit, i Gavi... bé, Gavi juga bé a tot arreu, tot i que a l'extrem, no és el més indicat per desbordar defenses... Total, que tot va anar rodat i ben rodat... excepte l'àrbitre. Feia temps que no ens venia ningú a provocar com en Gil Manzano (des d'en Vinicius). Entre les faltes seves que no xiulava, les nostres que no eren i sí les xiulava... Els madrilenys avançant la pilota 5 metres a cada falta que llançaven, i l'única vegada que ho fem nosaltres i ens diu que més enrere... Les targetes, el deixar-se intimidar pels xulos de Madrid sense treure ni una groga per protestar... Tantes i tantes... Quin paio més inútil, per favor...

Per sort, tot va acabar bé, i ara només toca creuar els dits i esperar que sigui l'inici de millors temps.