... I LA NIT

El què vaig veure diumenge al vespre va ser una vergonya. Mentre l'equip femení amb la lliga guanyada disputa tos els partits; mentre l'Aitana es fa expulsar per evitar que a l'últim minut l'Atlètic de Madrid empati el partit evitant la lliga perfecta; mentre juguen a màxims quan en menys d'una setmana disputen la final de la Champions; mentre passa tot això, l'equip masculí signa una vergonya de partit empatant a zero amb el Getafe.

Que s'entengui. Pots empatar a zero un partit, és clar. Però jugar a res, a passar-se la pilota sense atacar, xutar sempre fora, convertir un espectacle esportiu en una pel·lícula d'aquelles on en quinze minuts l'únic que ha passat ha estat una mosca volant... és indignant. Em vaig sentir estafat, per la part que em toca. És a dir, vaig aprofitar el temps, vaig estar planxant la roba, però els últims vint minuts sí que vaig seure al sofà a mirar-los. Feia molt temps que no veia una cosa tan avorrida. I penso que hi havia persones que potser es van gastar 100 o 200 euros per veure el partit al mateix camp. Com es deuria sentir aquesta gent? Perquè realment, va ser un insult de partit. Un insult a l'espectador, però sobretot un insult als aficionats respectius. Però encara més sobretot als aficionats del Barça, ja que esperes que el teu equip, per pressupost, qualitat, etc. faci alguna cosa més que passar-se la pilota. Com a mínim esperes que xutin alguna vegada contra la porteria contrària. 

Però no. Amb un empat en tenien prou, i ja està. Quina vergonya. M'esperava alguna cosa més d'en Xavi. Una mica d'ambició, si us plau.