Ventdelplà té un problema amb l'ensenyament

Cada dilluns i diamrts al vespre m'entra una gran preocupació. Ventdelplà és una série amb bons nivells d'audiència; allò que en diuen un "drama coral".
Però el que sí que és un drama és com presenten els professionals de l'educació.
Analitzem-ho:
Les dues mestres actuals de l'escola. Per una banda, la més antiga (Roser?) una desequilibrada que va deixar-se influenciar per una secta. Apa que jo deixaria els nens amb ella... I la que hi ha ara (???), una altra tarada que ves a saber quina en porta de cap. Què curiós... no deixen que el seu fill visqui amb ella, però la deixen donar classes.
És que no poden sortir mestres normals? Ja prou defenestrada està la nostra professió per a què la tractin així!!!
Que què? Que hi ha hagut mestres normals? L'Esther? Sí home! Treballava en un bar, i un dia diu "Em faig mestra perquè m'agraden els nens". Au va! Com si fos una guarderia, això... Que estem per educar!
I els mestres? En van passar dos molt fugaçment: Víctor el triunfito, i un altre amb unes pintes... És clar: educació física i música. Es veu que s'ha de ser grenyut i mig hippy. Però segurament el millor va ser veure el Ramiro de professor de futbol extraescolar...
Res tu... que els mestres som com els catalans; si no ens defensem nosaltres mateixos, no ho farà ningú .