Vet aquí un blog que parla una mica de tot i de res, en un món de bojos que avança cap a no se sap on a una velocitat de sinistre total.
divendres, 12 de setembre del 2008
Dotze de setembre
Ja hem viscut una altra diada. Tot i semblar que tot està igual, que no hi ha hagut res de nou, algun aspecte important cal destacar:
- El centenari de l'estelada, recolzat per un grapat d'ajuntaments. Interessants les declaracions de Jordi Hereu que va qualificar aquesta iniciativa de falta de respecte, ja que, segons va argumentar, l'estelada no representa tots els catalans. Doncs llavors que tregui la bandera espanyola, perquè a mi, i suposo que a més gent, tampoc em representa.
- La Mostra del Passeig Lluís Companys, amb un joc on havies de fer gol a una porteria tapada amb una foto gegant de la selecció espanyola. Fes un gol a espanya, deien. La veritat, era més divertit xutar fort cap als jugadors que ficar la pilota pels forats.
- Les manifestacions de la tarda. No sé, tinc la sensació que aquest any érem més. A veure si creix el nombre any rera any, encara que després la teletres, al TN de la nit gairebé no diu ni que era la Diada.
- La presentació del cant de la Independència, lletra de Vicenç Albert Ballester, creador de l'estelada. Aquí teniu la lletra i una part de la cançó.
CANT DE LA INDEPENDÈNCIA
No pidolem lleis noves, ni demanem clemència;
volem per Catalunya només la Independència.
No pidolem lleis noves, ni demanem clemència;
volem per Catalunya només la Independència.
Ja és hora que la Pàtria, que el nostre cor adora,
camini tota sola vers l’Ideal que enarbora
bon punt vibri pels aires el crit de Via fora!
i la bandera santa onegi a nostra vora.
Finí el seu esclavatge la terra catalana;
avui tota es redreça sentint-se sobirana,
al cor anhels de vida, amb ànsies de victòria
si cal als braços força per aixecar els fusells.
No pidolem lleis noves, ni demanem clemència;
volem per Catalunya només la Independència.
No pidolem lleis noves, ni demanem clemència;
volem per Catalunya només la Independència.
Serem potents, i indòmits com vents desenfrenats.
Que si morim, la glòria valdrà molt més que el viure.
I si vivim veurem la Catalunya lliure
formant en la sardana dels pobles alliberats.
No pidolem lleis noves, ni demanem clemència;
volem per Catalunya només la Independència.
No pidolem lleis noves, ni demanem clemència;
volem per Catalunya només la Independència.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada