Tinc un lligam especial amb el Castell de Burriac, segurament el castell (o restes de) més important del Maresme i un dels més de Catalunya. De petit, era un punt d'excursió familiar molt típic donat l'estiueig a la població de Cabrils. Estem parlant de fa més de trenta anys...Quan a Món Jove vam crear les excursions de dissabte, va ser la primera destinació; i anys més tard, quan ja podíem repetir excursions ja que no coincidien els nens, hi vam tornar.
Avui hi he tornat un cop més amb el MEC i de casualitat, he constatat una cosa. La qüestió és que no he enganxat bé el punt de sortida. En algun moment dins el poble de Cabrera de Mar havia d'anar per un carrer cap a l'esquerra i he seguit recte. M'he trobat, al cap d'uns minuts, en un carrer sense sortida, però amb un caminet entre les herbes que s'endinsava pel bosc muntanya amunt. He sospesat la possibilitat de tirar enrere, però m'he refiat de la meva intuïció, i hem tirat amunt, confiat en què tard o d'hora, ens creuaríem amb el camí "oficial".
El resultat ha estat una més que agradable excursió per dins el bosc, arribant al castell més ràpid que mai, en hora i quart (tenint en compte que anava amb un MEC de 5 anys i poc). Després de descansar, dinar, les fotos de rigor, etc. (i una trobada amb un grup de colònies en anglès, als quals dedicaré una altra entrada més endavant), he decidit tornar cap al poble pel camí correcte, el segur. I quin camí! Una hora caminant per una carrer de terra, sense cap mena d'al·licient natural, sense ombra... francament horrorós i descoratjador per a qualsevol excursionista.
És quan he pensat que les dues vegades que havia fet aquesta excursió amb els nens, havíem pujat per allà! Ens havíem perdut el contacte directe amb la natura, el bosc, les pedres... Quin pal d'excursió que fèiem, tot i que se salvava quan arribaves dalt. La veritat és que quan torni, perquè segur que tard o d'hora tornaré, sens dubte que em perdré i tornaré a pujar muntanya amunt.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada