FINS D'AQUÍ 4 ANYS

El mundial de Brasil s'ha acabat. Després d'un mes frenètic de partits de futbol, ahir Alemanya es va coronar com la campiona del món. Apart dels comentaris inefables dels locutors de televisió, un almenys era encertat: no ha estat el mundial de ningú. Cap equip ha estat terriblement superior als altres. Tot i que és evident, que per constància, línies generals, i, és clar el partidàs del 7 a 1 contra Brasil, els alemanys són els dignes i justos guanyadors. Per altra banda, això no treu que durant bona part de la final, el meu interior em feia simpatitzar més amb Argentina, bàsicament per dues raons: perquè Mascherano i Messi guanyessin la copa, i perquè als argentins els feia més falta una alegria que no pas als alemanys. Quan va acabar, només em sabia greu pel Mascherano perquè veure jugar Messi és omplir-te de tristesa, sorpresa i desesperació. És veritat, ha tirat per terra l'argument que aquest any no havies estat a l'alçada perquè es reservava pel mundial. Però no, tampoc. Aquests dies ha estat jugant igual de malament que a can Barça. Algú hauria de fer un treball psicològic amb aquest noi si volem que torni a donar alegries als culés; un culés que començaran la lliga amb un davanter en hores baixes i que no vindrà fins mitjans d'agost (Messi), un altre que tampoc ve perquè està lesionat (Neymar), i un tercer que està sancionat perquè està com un llum i no jugarà fins l'octubre (Suárez). Després del mundial, doncs, sembla que la pretemporada del Barça serà mogudeta. Doncs res, adéu mundial de la humiliació a Brasil a les semifinals. Ara toca esperar quatre anys per gaudir de nou d'aquest espectacle (sembla que Catalunya no hi serà a temps de participar encara, qui sap... A veure quan podrem fer-ho...)