El passat dissabte a l'Ara Criatures, En Gregorio Luri publicava un article d'opinió desmitificant sir Ken Robinson, el gran gurú de la creativitat a les escoles (Sir Ken i la pedagogia ‘new age’ (Gregorio Luri)).En Robinson és actualment, un personatge mediàtic en el món escolar, donat que les seves conferències penjades al youtube, parlant sobre com l'escola mata la creativitat, són motiu de xerrades, debats, formacions senceres dins el món dels mestres. Quan el sents, penses "quanta raó que té", "sí, és clar", "l'escola ha de canviar"... Després el dia a dia et baixa al món real, però les idees d'en Robinson ja t'han entrat. En Luri, molt encertadament, comenta que no deixa de ser una persona que diu el què li sembla malament, però no dóna cap remei a canvi. No dóna cap consell als mestres, equips directius, etc per com poder afrontar els canvi educatius per tal de fomentar, aquest cop sí, la creativitat.
Fantàstic quan explica que una colla de neo-hippies creen als USA una escola amb assessors com en Robinson... Ai... sí, és clar... al final arribem on sempre: quan tens diners, pots fer moltes coses, innovar, provar, comprar... Els diners acaben sent la diferència entre poder i voler.
Per sort, sense diners, tenim molts mestres en aquest cas al nostre país, amb ganes de fer canviar les escoles, de renovar l'educació. Al cap i a la fi, els diners ajuden, però sense il·lusió, es poden fer desgràcies.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada