NO HI HA QUI ELS PARI!

Arribat el juliol, quan castellerament queda encara el millor per arribar (Festa Major, Mercè, Concurs, Diada...), trobem que els CVG ja han assolit l'espectacular nivell mostrat l'any passat i a més a més, l'han superat!
Aquest passat diumenge van batre rècords amb la millor actuació de la seva història (coincidint a més amb l'aleta 3000). Ni més ni menys que 5 de 8, 3 de 9 amb folre, 4 de 8 amb l'agulla i pilar de 7 amb folre. Estatosfèric! I és que a més a més, amb solvència, ben fets, parats, com si fossin la cosa més normal fer aquests castells; mare de Déu!
Mentres, jo seguint l'actuació pe mòbil i amb aquella sensació coneguda de l'any passat, sobretot després de ser present, la setmana anterior, a la soca del primer pilar de set. Alegria, sí, molta, però diferent, ja que per molt content que estigui, no són castells "meus". No els he treballat, no els he patit, no els he suat, no els he "sentit". Estranya sensació, però llei de vida. Ara senzillament no toca, les coses són així. Qui sap si algun dia deixem l'exili roquetenc... però d'aquí a que això passi, molt ha de ploure!