LA LLADRE DE LLIBRES

Tinc pendent la lectura d'aquest llibre. Fa poc vaig tenir l'oportunitat de veure-la i vaig tenir la sensació d'estar d'un altre cas (i ja en van milers...) d'adaptacions bones de novel·les encara millors. La història sobre l'amistat entre una nena adoptada que conviu amb un noi jueu amagat al soterrani és maca, però és el voltant de personatges secundaris que donen força a la història. Secundaris que no ho són tant, perquè en moments tenen més presència que la protagonista. Clar que en el cas de la pel·lícula, dos da'quests personatges, que són els ares adoptius, estan interpretats per en Geoffrey Rush i l'Emily Watson, actors d'aquells que t'omplen sols la pantalla. Bones actuacions però que tenen darrere uns personatges interessantíssims. Tot i tenir una trama situada a l'Alemanya nazi, no dóna peu a pensar en "una pel·lícula més" pe fer saltar la llagrimeta. Cal deixar-se portar per la història, però és que clar que has de sentir la maldat d'aquells mal nascuts. No podem oblidar el què va ser, el què va passar; tot i que malauradament, en l'actualitat segueixen tenint lloc al món guerres obertes i amagades que sense tenir l'abast de la segona guerra mundial, són igual de brutes i detestables. La pel·lícula, sense arribar a ser cap èxit de taquilla, ha estat un boca a boca el què l'ha fet coneguda, i de retruc. la novel·la d'en Markus Zusak.