PAN

Per si no havia tingut prou amb preqüeles com explicava a Sessió doble, encara vaig tenir temps de veure'n una altra. Es tracta de "Pan, viaje a Nunca Jamás". En aquest cas, es tracta de buscar els origens al mite de Peter Pan. Altra vegada doncs, ens trobem amb un guió imprevisible, donant màxima llibertat a inventar-se el què es vulgui, utilitzant personatges mundialment coneguts.
Peter Pan, Garfi, Smee, Tigrídia, Campaneta... apareixen tots en uns papers canviats o diferents, moltíssim en alguns casos, com és el cas d'en Garfi i la princesa.
La pel·lícula té l'objectiu d'entretenir utilitzant la tirada d'aquests personatges, tot donant la volta a unes idees preconcebudes, com és el cas de veure en garfi com un personatge amic d'en Peter Pan. Apareix un altre mite en aquest sac, el temible pirata Barbanegra. Ja ho dic que els guionistes fan el què els dóna la gana. Tot i això, el resultat està prou bé, si no vols ser primmirat amb la història original. Si te la prens com un divertimento, i com si l'obra d'en James Barrie no existís.
Gran paper per a en Hugh Jackman de Barbanegra; una escenografia força espectacular; moltes referències, al meu entendre al "Hook" de Steven Spielberg; segurament, el guió és el més pobre del film, juntament amb aquest Garfi de pa sucat amb oli. Un dels dolents més dolents de la història de la literatura i el cinema, convertit en una espècie de O'Connell (Brebdan Fraser a The Mummy). Però és divertida, i això ja fa el pes.
Inspiradora l'arribada a Mai Més amb els pirates cantant l'Smells like teen spirit dels Nirvana. Una escena que ja he vist repetida un bon grapat de vegades. "Oju", no aparegui a les obres de teatre de l'any que ve!!!