Un cop vista la primera temporada, tot i trobar-me una cosa que no m'esperava, és bona, força bona. El descol·locament del principi em va deixar una mica fora de joc, però passada la sorpresa, he anat entrant a la història i m'ha anat captivant tots i cadascun dels seus personatges, a quin més pirat. És que perdoneu-me siem passo, però és com estar veient Falcon Crest del segle XXI. No es poden comparar, perquè la sèrie dels 80 era un culebrot de capítol diari, i per tant, les trames eren múltiples i enrevessades. Però jo, hi veia similituds en el fons. Aquí, la família Channing és la família Duton, i enlloc de vinyes, tenim ramats de vaques i cavalls. Evidentment, la qualitat de l'acabat és diferent, per molt ben cuidat i treballat el de Yellowstone, només faltaria que fos com la sèrie de fa quaranta anys...
La família protagonista representa el bo i millor de la contrada. Han donat poder i força al territori, però són una colla de dèspotes autoritaris a l'hora de fer les coses a la seva manera. Ni els bons són tan bons ni els dolents són tan dolents. El patriarca té les seves històries, i tres dels seus fills arrosseguen les seves particulars. Apareixen també els treballadors del ranxo, i a partir d'aquí es munta tot un univers força peculiar però ric en situacions diverses i interessants per fer de la sèrie un bon entreteniment.
Acabada la primera temporada, he volgut saber si realment a Montana encara viuen com si fossin al salvatge oest. La resposta és que a la sèrie està molt exagerat, però sí que es poden trobar ranxos amb aquest funcionament. Curiós, si més no.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada