YOUNG WOMAN AND THE SEA

No recordo els motius pels qual vaig guardar aquesta pel·lícula a la llista de favorits, ja fa molt de temps. Potser era per veure en acció a la Daisy Ridley, o potser perquè el tràiler estava ben muntat per donar-te suficients al·licients com per donar-li una oportunitat. sigui com sigui, s'ha passat mesos a la llista esperant el seu moment, i he de dir que l'espera ha valgut la pena. M'ha agradat, i molt, sense ser gens pretensiosa m'ha mantingut l'interès des dels primers minuts fins l'últim. Té, òbviament, les seves pujades i baixades, però està rodada amb la suficient gràcia com per fer-la amena, entretinguda i que es converteixi en un descobriment.

La història es basa en fets reals, quan el 1926, una filla d'un carnisser de New York, es converteix en la primera dona en travessar el Canal de la Mànega, és a dir, nedar la distància entre França i Anglaterra. Seguim la seva història des de que era una nena i sobreviu miraculosament al xarampió. Veiem la seva lluita per aprendre a nedar (les noies no ho feien), i com es van trobant les noies que ho volen aconseguir fins que arriben a les olimpíades del 1924 a París. Després, ve el gran repte.

Buscant informació, esbrines algunes diferències entre la realitat i la ficció, però aquestes llicències que es prenen els de la peli, són bàsicament per donar un toc més dramàtic a la pel·lícula, més intriga o més rapidesa, però en cap cas desvirtuen el missatge de la mateixa, així que li perdonem.

La qüestió aquí és el missatge en si, l'aprenentatge que pots treure d'ella: El motiu pel qual vol aprendre a nedar (hi ha un accident d'un vaixell i moren gairebé totes les dones perquè no en saben); la vida de les dones en aquella època, destinades a casar-se i en alguns casos, pactat; les diferències entre esportistes masculins i femenins (com són tractades i ningunejades); l'esforç de superació; el valor o la no por a la mort... Hi ha tantes coses a la pel·lícula que sembla mentida allò que he comentat altres vegades, que no sigui més coneguda que altres que són merda absoluta. 

He de reconèixer que la història l'he vist convertida en un projecte a l'escola, d'aquests que han de ser els noms de classe, aprofitant que justament l'any que ve farà 100 anys de la gesta. Però com embolicar-ho per tal de no ser un tema feminista i que trobi el rebuig dels nois de la classe? Els nois estan una mica farts de tant protagonisme de les dones, i aquest hi ha de ser, però cal fer-ho de manera que ells s'hi apuntin, que no es produeixi l'efecte contrari, que és el què està passant ara. Li donaré unes voltes i a veure si al setembre tinc la solució. Si ho aconseguís, veure la peli a l'aula serà obligat.