HORIZON (PART 1)

Apunt número 1: En els dies que corren, fer una pel·lícula que duri tres hores. és un suïcidi. La gent ha perdut l'hàbit d'anar al cinema. ara tot és les sèries de les plataformes que es veuen en tv (petit), ordinador-tauleta (minúscul) o mòbil (s'ha de ser imbècil per mirar-ho aquí). Ja no es valora el format gran, que és part de l'espectacle. Per això, sempre que puc, vaig al cinema, perquè allà gaudeixes més de la història. Però els especialistes en la matèria, saben millor que jo que això és així. Per tant, han de saber que tres hores de metratge (i sabent que és només la primera part), fan desdir a molta gent actual de gastar-se els diners. No és necessari.

Apunt número 2: La figura del creador-productor-guionista-actor Kevin Costner. Llegia que després de Waterworld, qualsevol cosa que porti el seu nom es mira de reüll o amb la idea prèvia de que no valdrà res. Ell tot solet ha hagut d'invertir tots els seus diners (i els que no té)en aquesta súper-producció que s'ha empescat sobre la colonització de l'oest americà a la segona meitat del segle XIX. Penso que no és just que se'l jutgi pels seus fracassos, tothom en té. No entenc perquè a ell no se li perdona. Tot això fa que els crítics més crítics ja s'hagin carregat la pel·lícula, en part perquè ja se la carregaven abans que la veiessin per culpa dels prejudicis. És cert que, en una pel·lícula tan coral com aquesta, que el cartell publicitari sigui només ell, no ajuda.

Apunt número 3 i definitiu: És brutal. Me la bufen els crítics, els histèrics, la durada, tot. És una meravella de pel·lícula. A veure, en els temps que corren, clar. La manera que té de tractar les diferents històries i personatges que es van presentant (en el fons és una primera part i ha servit per conèixer els diferents espais i protagonistes a mesura que anaven creant les seves trames). Els treball dels actors i les actrius. La cruesa de les escenes, la tensió de les rivalitats, el rigor històric (que com a profà, me'l crec). Tt plegat converteix aquests 180 minuts en una successió d'escenes, algunes d'elles brillants. 

Es nota que té la mà trencada en el tema. Tant com a director com a actor, n'ha fet un munt de pelis sobre l'oest. De fet, quan penses en el Kevin Costner sempre te l'imagines a cavall, amb el barret texà o disparant als bandits (amb el permís de Robin Hood, és clar). Totes les històries i personatges se suposa que aniran convergint en aquest poble, Horizon, que està mirant de crear-se enmig de territori apatxe. Els primers colons, que van sobrevivint als atacs indis i tornen a començar, la vida al fort on hi ha l'exèrcit, les divisions entre els mateixos apatxes, i més lluny, una fugitiva que es creua (de fet encara no s'han vist) amb en Kevin Costner, personatge misteriós encara, que l'ajuda indirectament, la caravana de colors que creua el desert... Són tantes i tantes coses que no m'estranya que sigui llarg. Però sense dubte, això és el setè art.