CLOAK AND DAGGER (x2)

Acabava l'entrada sobre la primera temporada de "Cloak and dagger" dient: "Hi ha motivació per una segona temporada." Nyam-nyam bon profit. Doncs començo aquesta entrada dient que la tercera temporada ja se la poden ficar on els càpiga. Han estat deu episodis més, i a partir del sisè, només la seguia veient pel fet d'acabar-la i tancar-ho. Feia temps que no em sentia perdent el temps veient una sèrie com amb aquesta. És cert, podria haver tancat i deixar-la estar (darrerament ja ho he fet, tant amb sèries com amb pelis), però li he donat no pas confiança sinó el punt de tenir-la tancada definitivament. 

Crec sincerament que fins i tot els actors i actrius de la sèrie, en molts moments no entenen res del què estan fent, i aquesta sensació la transmeten, aconseguint que els seus personatges no tingui carisma, ni aconsegueixin empatia ni res. Se'ls veu deambular pels capítols, allargant una trama absolutament caòtica i incomprensible, de manera que realment, t'és ben igual el què els passa. És que ells mateixos no es creuen els seus personatges!

Deia en aquella entrada que segurament aquest guió surt dels còmics d'aquesta parella ja creats, passats per la modernització o adaptació a la pantalla. Sigui com sigui, és un garbuix d'idees barrejades, de trames i subtrames que apareixen, desapareixen i que al final, perds totalment l'interès perquè és que no entens res. I mira que acostumo a ser benèvol amb les sèries i pelis, però quan és que no, és que no. Aquesta mena de món fosc on van a parar les víctimes o no tan víctimes, les imatges/al·lucinacions d'aquest món irreal, es barregen amb la delinqüència de Nova Orleans, els fantasmes dels seus protagonistes, la doble personalitat de la poli, el vudú... És que hi ha tantes coses que se'ls ha escapat totalment de les mans.

He vist es dos últims capítols un darrere l'altre perquè necessitava acabar i oblidar-la. Sort que passa poc sovint... I després els crítics t'enfonsen altres sèries que donen mil voltes a aquesta (almenys s'entenen...)