L'AMENAÇA VERDA

He començat una trilogia que porta per títol Fills d'Èodhum, d'en Roger Tarrès. Quan la vaig veure a les prestatgeries de la llibreria, de seguida em va cridar l'atenció. La portada m'evocava al senyor dels anells, la trama em portava a descobrir un món de fantasia inventat per l'autor amb espases i màgia, i he de reconèixer que l'etiqueta del premi dels llibreters em va convèncer de comprar-lo i llegir-lo perquè no tindria entre mans un bluf.

Acabada la primera part, L'amenaça verda, estic content. Aquests últims dies a més, l'he devorat com feia temps no devorava un llibre, ajudat, això sí, per un període de vacances extremadament tranquil, sense altres obligacions que descansar. Però sí, ha estat una bona tria, un encert iniciar aquesta lectura. L'autor ha creat un món de fantasia molt ben detallat, on totes les peces (territori, regnes, temps, animals i personatges) encaixin de manera clara i ordenada. Tampoc se li ha anat molt l'olla, de manera que és fàcil d'anar seguint, encara que a la part final has d'anar a poc a poc per comprendre i veure amb els ulls de dintre el què està passant.

En un poblat aïllat a la serralada gelada, hi arriben dos persones malèfiques amb els ulls verds (impossible, heretgia) que destrossen el poblat i maten a tothom utilitzant poders. només sobreviu l'Àstrid, la caçadora del poble que era fora, i la seva germana, a qui segresten pensant-se que era ella. El motiu, tenen els ulls blaus. Anem descobrint que el color especial dels ulls comporta algun tipus de poder màgic ancestral. La persecució dels bandits la fa conèixer altres companys d viatge que també estan buscant, per altres motius, a la gent d'ulls verds. A partir d'aquí es va desenvolupant tota la història, que com deia, en general està ben trenada. Els personatges aconsegueixen el carisma necessari per sentir-te'ls a prop, pas importantíssim per implicar-t en la història.

He passat molt bona estona llegint aquestes històries, que em traslladen a la meva adolescència dels temps de Conan, El senyor de les bèsties i altres llibres de l'estil. Es nota la influència d'aquests mons i d'altres clàssics de la fantasia per ajudar a donar forma a aquesta història, que sense grans pretensions, aconsegueix captar l'atenció i interès i que la fan recomanable per a tots els públics. tant de bo el nostre jovent es deixés seduir per aquests llibres, ara que estan tan mancats de referents nostrats, i que sembla que tot allò català és dolent mentre que tot allò de fora és bo.