dissabte, 20 de juliol del 2024

THE ACOLYTE

Ja feia cert temps que la franquícia d'Star Wars n estrenava res. Tampoc és que faci alta. Ara s'ha convertit en una fàbrica de fer diners tot explotant l'univers creat per en George Lucas ja fa gairebé 50 anys. The acolyte és la sèrie que acaba d'arribar.

La trama té lloc molts anys enrere dels fets universalment coneguts de l'original guerra de les galàxies. En volen mostrar el sorgiment dels sith, els jedis foscos que més tard ens regalaran en Palpatine i en Lord Vader entre d'altres. Així, veiem com l'ordre jedi campa tranquil·lament per la galàxia governada ja des de Coruscant. Però l'assassinat d'un jedi comença a trontollar la calma. La sospitosa és una antiga padawan d'un mestre que juntament amb el mort i tres més van coincidir en el planeta de la presumpta culpable. Així, tenim servits la intriga, el poder, la venjança, el record, la culpa... en dosis equivalents per donar a lloc a uns deu episodis que ens trasllada al món de la força.

La sèrie en sí, correcta. Compleix amb l'objectiu de distreure i passar l'estona en un món ja conegut. Però l'ombra de l'original és tan gran que cap personatge aconsegueix el carisma suficient per a viure la història des de més endins. Es queda doncs, en superficial. Al final, acaba sent més una trama de thriller en recerca d'un dolent que no pas res galàctic. El rerefons dels jedis és això, l'ecosistema on es va desenvolupant la història, que es podria donar en qualsevol altre context. Això sí, l'aparició del perfil d'en Yoda a l'última escena serveix per recordar-te on ets, i un intent de motivar ja no tant la segona temporada sinó l'interès de l'espectador en aquesta, perquè segurament l'audiència no era espectacular.

Tampoc me la vull carregar. Ha estat bé i interessant, no ho negaré, i en cap cas ha estat horrorós. Bé, de fet sí que hi ha una cosa infumable. Aquesta mena de mania que tenen en totes les sèries i pelis d'incloure alguna mena d'ésser tipus peluix que intenta fer gràcia en una trama adulta. Aquí és una mena de rata gegant (mida nan, però que per una rata és gegant? que no parla i només fa sorollets i arrufa el nas. Aquest sí que feia mandra trobar-se'l mentre estan llitant contra el costat fosc, que per cert, no queda massa clar l'origen dels sith. Estan més obsessionats en anar deixant portes obertes per la segona temporada que per donar una forma rodona al producte inicial.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada