diumenge, 21 de juliol del 2024

HIPOCRESIA ESPORTIVA

Aquest divendres que ve comencen els jocs olímpics de París 2024. Seria guai de seguir si els i les nostres atletes competissin representant Catalunya. Però evidentment, això no és possible  si seguim fent el pena com fins ara. Independentment d'aquest fet, el què més fàstic em fa és la hipocresia d'aquestes organitzacions, es diguin COI, FIFA, UEFA, etc. Van excloure Sudàfrica en els temps de l'apartheid. I des de que es va iniciar la guerra a Ucraïna, Rússia ha estat expulsada de totes les competicions esportives del món. Llegia també que ara volen multar a dos jugadors ecspanyols per cridar "Gibraltar es español". 

Així, mentre Rússia no participa als jocs olímpics, Israel continua fent el què vol. A Palestina, continua assassinant persones innocents, nens i nenes, pares i mares, destruint la terra, les ciutats, els hospitals, les escoles... Continua exercint un genocidi de manual davant la mirada hipòcrita de tots els governants del món. Per a què serveix l'ONU si és incapaç d'aturar això? Però pel què fa referència a l'espot, per què Rússia és exclosa i Israel no? Bé, de fet, ho sabem, per tots els interessos de poder i econòmics que hi ha darrere dels que manen en aquestes institucions. Però clar, queda en evidència la seva hipocresia. No és que vulgui que Rússia hi participi, no és el cas. Però el què no és lògic és que Israel sí que ho pugui fer mentre assassina canalla impunement.

Que quedi clar, prefereixo que hi participin i s'acabi el genocidi que no pas que continuïn matant i se'ls expulsi de l'esport. Però la imbecilitat de tots els governants del món, que s'omplen la oca de paraules però a l'hora de la veritat fa que siguin tan còmplices de la mort com Netanyahu i tota la colla de sionistes assassins que hi ha al poder israelià. 

Què podem esperar de la humanitat davant d'aquests fets? Quina esperança podem tenir de que el món sigui un lloc millor per viure? És que és una utopia enorme per culpa dels quatre FDP que tan bé descrivia la Dharma a la seva cançó: "Contra el fusell, un somriure".

Per tant, de cara a les olimpíades que aviat començaran, se me'n refot absolutament el què hi passi. Em nego a perdre el temps a veure una competició esportiva pervertida per quatre poderosos que només els importa el poder i la mort.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada