SALA DE PROFESSORS

Fins a dues o tres vegades vaig estar a punt d'anar al cinema a veure-la i ja l'havia donat per perduda. Però la gestió dels cinemes Texas, lluny de les grans cadenes, la reprogramen de tant en tant. Per què? Perquè s'ho mereix.

Sala de professors no és una pel·lícula de mestres i alumnes com les habituals: ni per fer-ne llagrimeta, ni per fer-ne crítica social ni per causar el caos. És una pel·lícula alemanya per remoure't a la butaca i posar-te nerviós a mesura que es can succeint les escenes. Amb ella ja n'he vist tres d les que estaven nominades a l'òscar per no anglesa. Sense desmerèixer La sociedad de la nieve, per mi aquesta la supera i tot; en cap cas La zona d'interès és millor. No. 

En un institut alemany, la professora de 1r d'ESO s'enfronta primer a uns robatoris en què culpen a un nen de la seva classe (delació, coacció, racisme... això només per començar), fins que ella mateixa n'és víctima a la mateixa sala de professors. Però deixa l'ordinador gravant i això porta a acusar a un membre del PAS. A partir d'aquí, tot es va embolicant: presumpció d'innocència, dret a la intimitat, confiança, legalitat... i de mica en mica va afectant els seus alumnes i la resta de professorat. 

Les reaccions que hi tenen lloc són viscerals i traumàtiques. Moltes de les situacions es poden viure a qualsevol claustre d'escola (pel què fa referència al debat, al diàleg, a la confiança, companyerisme, etc. en cap cas pels robatoris). També la situació a l'aula pot trobar moltes analogies amb la vida real. Però sobretot la relació amb les famílies, que surt poc però quan surt és del més potent del film. Per una persona que no tingui relació amb el món de l'educació, ja és una pel·lícula digna, bona i interessant. Però per a algú que es mou dins aquest món, encara li remou molt més ja que pot trobar paral·lelismes amb la seva vida laboral.

No puc dir més de la peli perquè seria un seguit d'espòilers perquè hi ha molta taca per comentar. Així que senzillament diré que és peli top. Com bé diu (aquest cop sí),una crítica, vol tocar tants temes que és normal que algun quedi desdibuixat, però li perdonem. Com perdonem també el final. Això sí que ho diré i no llegeixis si no vols. Tararí monumental. No s'acaba sabent la veritat. I és que pels creadors de la peli, l'important és que et facis preguntes, moltes, que no pas saber-ne les respostes. Objectiu assolit, això esta clar.