És el cas de 65. D'entrada una pel·lícula més de la pila de la ciència ficció, on una nau té un accident, s'estavellen en un planta inhòspit, només hi ha dos supervivents, protagonista amb trauma (mort de la filla mentre era de viatge treballant a l'espai) i nen/a (nena en aquest cas), i intent de sobreviure i escapar del planeta. Fins aquí, seria una peli típica, típica. I per aquest motiu la vaig començar com a peli de planxa.
El primer fet diferencial és que ens expliquen que a l'univers hi ha moltes civilitzacions apart de la nostra, i que abans que existíssim a la terra, ja viatjaven per tot l'espai. Per això, resulta que el planeta on s'estavella la nau en qüestió és el nostre, fa 65 milions d'anys. De manera que els dos supervivents han de bregar amb els dinosaures corresponents, a la vegada que han de fugir abans que xoqui contra la terra el meteorit gegantí que va provocar l'extinció dels dinosaures.
Aquest aspecte, en el què et fan adonar al cap d'una estona, ja crida l'atenció. a partir d'aquí, de totes maneres, segueix el patró habitual d'aquestes pel·lícules, però la qüestió és que acaba sent força entretinguda. Els moments de calma ben alternats amb els d'acció. Una acció que és la justa i necessària. Tenen els diners suficients per tal que no sigui cutre, però no en tenen tants per malgastar en efectes innecessaris o milions de bèsties. Això fa que sense ser gens pretensiosa, sense tenir cap expectativa creada amb la peli, acabi aconseguint que sigui interessant o si més no, entretinguda per aquests dies. Aquestes pel·lícules de les quals te n'esperes poc o res i et fan passar una bona estona són importants. No acabaran en el top del rànquing però aconsegueixen deixar un bons gust de boca (o d'ulls en aquest cas). Per moltes més així!
PD. A última hora veig el subtítol: "Dels guionistes de "Un lloc tranquil". Caram, quin empatx amb aquesta!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada