THE STRAIN

The strain és una sèrie que estava a la llista de favorites des de feia molt temps. Semblava la típica de possessions vampíriques i gent que intenta lluitar conra ells. I a l'hora de la veritat... doncs sí, és així. 

Aterra a New York un avió però no en surt ningú. Apareixen els dos-cents passatgers i tripulació morts menys quatre. aquí ja comença el típic enfrontament entre els doctors que volen veure si és un virus i els caps que no volen pànic i passen de tot. Efectivament, dins l'avió hi havia un virus, però dins un taüt. I tots els de l'avió van tornant a la vida convertits en uns vampirs que tenen una mena de tentacle dins la boca que és qui xucla la sang enlloc dels típics ullals.

L'equip que els combat són els dos doctors del centre d'infeccions, un jueu vell que fa anys que lluita amb el vampir "pare" i el seu súbdit general (oficial nazi d'un camp d'extermini), un agent anti-plagues i una hacker que en un primer moment col·labora amb els dolents per fer caure internet i que la gent no es pugui comunicar mentre tothom va sent atacat pels monstres. A part, els temes familiars de cadascú (el doctor separat amb el fill, la doctora amb la mare amb Alzheimer, etc) Hi ha altres protagonistes que encara no han tingut ocasió de coincidir en la mateixa escena que els altres, i la trama continua oberta en forma de tres temporades més.

I la sèrie què tal? Doncs distreu, té força subtrames que fa que hi hagi diferents punts d'interès i que cada capítol tingui diferents històries simultànies. Té la capacitat per neguitejar, però en cap cas fa por ni és excessivament sorprenent. Una de les coses més decebedores però, és que tot i se relativament moderna (la primera temporada només té deu anys), els efectes són força de segona categoria. És estrany perquè darrere de tot això hi ha Guillermo del Toro, i diguem que no és pas un qualsevol. Tots els vampirs tenen la mateixa pinta, i tens la sensació que a cada capítol maten els mateixos. Però el més fora de lloc és l'amo dels vampirs. Un maquillatge i una aparença més aviat grotesca, típica de guinyol. Està molt poc aconseguida. De fet, cada vegada que apareix tens la sensació d'estar veient un fake.

Per la resta, senzillament bé. Apareix en el gran Sean Astin (Sam Gamyi) i la música és de Ramin Djawadi, el mateix de Game of thrones, però no es poden ni comparar la majestuositat de la saga dels dracs amb el què se sent en aquesta sèrie. Per cert. the strain es tradueix al català com "La soca", en canvi en castellà per "La tensión". No sé, em quedo amb The strain.