PELIS A LA PLANXA (4)

Segona edició estiuenca del què a partir de ja, anomenarem definitivament pel·lícules a la planxa. En aquest cas, ja és la quarta edició. Al mes de juny vam tenir un tercer lliurament, i altres vegades hem estat parlant d'aquestes pelis que pel motiu que sigui, es poden mirar mentre fas altres coses (en aquest cas, planxant). Aquest cop però, dues de les 5 pelis que no mereixen entrada pròpia, tenen un plus afegit.

2:22 (La hora señalada) i A ghost story no es vaig acabar de veure. La primera, tot i un començament prometedor, acaba sent avorrida i sense cap interès ni lògica. La segona, tot i les bones sensacions prèvies que sempre havia tingut, la vaig començar, i quan portava vint-i-cinc minuts em vaig dir que si en cinc minuts no passava res, o no deien alguna cosa, tancava la tele. I així va ser. Semblava una peli muda! Per déu, quin avorriment!

Les altres tres tenen connotacions diferents, i les presento de menys a més interessants:

La versió de la Mòmia d'en Tom Cruise, de fet ja en vaig parlar en el blog, justament en una entrada precursora d'aquesta temàtica de la planxa. Ja el primer cop no tenia res més que acció, i en aquest segon visionat, no ha canviat res. Acció, distracció i poca cosa més. Algunes copiades de la versió d'en Brendan Fraser, això sí. Però bé, millor aquesta dues vegades que les anteriors una sola.

Després tenim la saga d'aquest mes, A quiet place 2. Després de veure la primera al sofà  i la tercera al cinema, volia veure el què seria la continuació de la primera. I mira, prou bé. És una segona part, no aporta novetats, però la trama canvia i fins i tot m'atreviria a dir que en alguns moment penso que és millor que la primera i tot. De fet, primera i segona part serien perfectament una sola pel·lícula partida en dos. Però força bé. Per cert, amb la tercera part, la del Day 1, ens preguntàvem perquè hi apareixia en Djimon Honsou amb un paper tan esquifit. Veient la segona part, queda més clar.

I finalment, una altra segona part, en aquest cas, Venom 2. Quan vaig veure la primera, ja vaig comentar que aquest monstre paràsit ens oferia escenes brillants entre ell i el seu humà posseït. Aquesta segona part, realment, els diàlegs que mantenen el protagonista amb l'extraterrestre són el millor de la pel·lícula, són molt divertits per tot el boig que és realment tot plegat. Després la trama, bé, normaleta, no mata. Però sense cap mena de dubte, és un filó divertidíssim, com la comèdia d'Spiderman però un humor més negre, a la vegada que més gamberro. No sé què tenen pensat a Marvel de fer amb ell. Alguna cosa n'esperarem. I potser llavors ja sortirà de la secció "planxa". Perfectament hauria fet una entrada única per a aquesta peli, però tampoc cal passar-se...