VENOM

El bitxo raro que apareix a Spiderman 3 no és un qualsevol. Per una persona que ha crescut allunyada dels còmics de Marvel (i això que en llegia alguns que tenien mons germans, que m'agradaven però no ho continuava), cada novetat en les pel·lícules del MCU, i que per mi són novetats, sempre resulta que ja són novel·les escites i il·lustrades de molts còmics anteriors.

I amb en Venom, passa el mateix. Aquí trobem un estil força diferent a la resta de superherois, ja que en aquest cas, el protagonista, es mimetitza amb aquest ésser de la galàxia que és dolent de nassos. Lleig, monstruós i assassí, amb l'objectiu de conquerir la terra amb els de la seva espècie. La convivència amb el periodista amb el qual s'infiltra, fa que es vulgui quedar a viure aquí. Sense ser res espectacular, la pel·lícula aconsegueix en mi fer-me passar molt bona estona (molt millor per exemple que la darrera d'Ant-man), sobretot perquè les expectatives eren no baixes; senzillament no hi havia expectatives. Llavors, la combinació del personatge humà amb aquest monstre provoca també alguna escena còmica, ja que és dolent, dolent, i parla de manera brusca, convertint la peli una mica en una gamberrada, però una gamberrada divertida.

Es veu la relació com deia amb Spiderman 3 ja que ara ja sabem què és i d'on ve aquest ésser simbiont, un personatge que té carrera a Marvel, però que per motius que ara mateix no conec però que ara vull esbrinar, no es troba la segona part dins la llista de Disney +. Estrany. Però m'ha deixat amb ganes de saber -ne més. Ara ve quan es compleix allò de "segones parts mai són bones", i més perquè ara les expectatives han crescut. Però és igual, algun somriure em traurà.