OBJECTIU MONTSERRAT - ETAPES 1 I 2

Quatre setmanes d'iniciar 'entrenament pel repte de tornar a peu a Montserrat el proper es de juny, he fet la segona sessió de preparació. Com que vaig fer el tram 2 i el tram 1 me'l sé de memòria, la intenció era fer els dos trams junts, 1 i 2, afegint una part no feta, que era creuar Sant Cugat, ja que havia d'anar des del punt per on entro a la zona del Pi d'en Xandri, fins l'estació de Volpelleres.

Mirant els tempos fets, tenia el rècord del tram 1 en una hora i 25, mentre que el tram 2, sense parades, era d'una hora i 45. Si comptàvem que Maps deia que el passeig per Sant Cugat era de 35 minuts, estàvem parlant d'un possible total de 3 hores i 45 minuts. Per tant, que em disposava a iniciar la caminada a les 9.36h, la intenció era de no passar de les 4 hores, perquè calia comptar amb les aturades de descans i que el cansament podia aparèixer al llarg del tram 2.

He arribat a l'estació de Les Fonts a les 13.21h, és a dir, 3 hores i 45 minuts després exactes. Increïble. Només hi ha hagut deu minuts per descansar a Volpelleres (i un minut en arribar a Sant Cugat que no compto). Per tant, 3 hores i 35 minuts de caminada. Crec que és una bestiesa, i el què noto ara a les cuixes, cames i peus així m'ho recorden.

Comentar que el tram 1 l'he fet en una hora i 24 minuts (una xorrada de minut menys, que és insignificant). Com sempre, la pujada fins la Carretera de les Aigües ha estat cansada (no em puc imaginar la pujada a Montserrat després de tota la ruta). Creuar Sant Cugat m'ha costat 30 minuts, ha estat fàcil i distret. El segon tram també l'he reduït en cinc minuts, fent-lo en una hora quaranta. Crec que he trigat menys perquè recordava força bé el camí, i no calia anar frenant de tant en tant per mirar el mapa com sí vaig estar fent la primera vegada. El què passa és que em notava cansat, i tenia la sensació de baixar el ritme, i veig que no ha estat així.

Bon entrenament. La previsió seria: desembre (tram 3), gener (trams 3 i 4), febrer (tram 6), març (tram 5), abril (trams 3, 4 i 5), maig (trams ja ho veurem).

Només un apunt. Avui sembla que era el dia mundial de ciclistes-podeu-anar-per-on-us-surti-dels-ous. Contínuament ciclistes circulant pels camins estrets per on no poden anar. Hi ha hagut tensió en algun moment amb algú que els ho recriminava amb més mala bava que un servidor. Estic segur que hi ha ciclistes catalans maleducats, però les coses com siguin, dels quatre grups trobats, tots es comunicaven en castellà. No és un anàlisi, és un fet. Seguim.