PEL·LÍCULES A LA PLANXA (2)

Durant les darreres setmanes, entre planxa i planxa anava veient pel·lícules d'aquelles que se'n diuen "blockbuster" i que enlloc de veure-les al cinema, les veig tranquil·lament a casa. ja està bé, perquè de fet, un cop vistes, afirmo categòricament que quina sort de no gastar-me deu euros per veure-les en pantalla gran. Ni la més bona de les quatre s'ho mereix... Enlloc de dedicar una entrada del bloc a cada una d'elles, en faig una conjunta, i les comentarem de malament a bé.

Sap greu perquè és una pel·lícula del meu estil, una barreja de ciència ficció amb catàstrofe, però la veritat és que Sunshine, tot i començar bé i prometre molt, s'acaba perdent en el seu propi guió. El sol s'està apagant, i una uns astronautes tenen la missió de fer-lo funcionar de nou. Va fent, la trama va bé, però hi ha un moment que s'emboliquen una mica i acaben fent un pimpampum que no saps ben bé per on han anat els trets.


Després de les diverses pel·lícules sobre la mòmia que va fer en Brendan Fraser (molt bona la primera, però com és habitual, els altres no massa), semblava que aquest tema quedaria aparcat. Però l'afany de guanyar diners d'en Tom Cruise és il·limitada, i volia fer una versió a la seva mida. El final encara es pot salvar. Pel·lícula distreta, a lluïment de l'estrella, amb bones escenes, però la sensació de seguir veient més del mateix no te la treu en cap moment. hi ha personatges molt vistos, com aquest de la mòmia, que per oferir alguna cosa nova s'ha de repensar molt i molt.

Una altra saga que sembla que no s'acabi mai, la dels Pirates del Carib. Com dèiem amb la Mòmia, després d'una primera part molt encertada a nivell de gairebé tot, trama, personatges, acció... les parts successives han anat desgastant-la. En aquest cas, estem davant de la cinquena pel·lícula. Té la intenció de recuperar l'esperit de la primera, i encara podríem dir que se'n surt força. Sense tenir el punch de l'emoció primerenca, l'estona de distracció està assegurada.



I finalment, Life. Sense ser res de l'altra món, i presentant una trama que recorda moooolt a Alien, aquesta pel·lícula aconsegueix en molts moments mantenir la tensió de l'espectador i passar una estona ben distret amb les desventures d'un grupet d'astronautes que descobreixen un microbi alienígena que de mica en mica es va fent més gran i més famolenc. Dit així, sembla una pel·lícula més de terror a l'espai. I sí, ho és, però està ben feta i tot i que el seu final me'l vaig imaginar i encertar, no deixa de ser un final inesperat, ben trobat i sorprenent. Visca els finals que no t'esperes!!!