
El llibre, ben distribuit en diverses temàtiques que corresponen als seus capítols, va llençant idees i suggeriments que han de fer reflexiona sobra la importància de paraules com el diàleg i l'empatia. Va alternant la visió des de cada un dels bàndols, però és cert que més o menys a partir de la meitat del llibre, se centra sobretot en la branca familiar de l'alumne i deixa més de banda la de l'escola. Al meu parer, falta més indicacions per al professorat per tal de posar elements de reflexió o iniciatives per tal de reforçar el vincle.
Potser ja està pensat així. De fet, és possible que per part dels mestres, les 4 idees que exposa són tan peces clau, que no cal donar més voltes. Tot i així, per exemple al capítol dedicat a les reunions d'inici de cus, sí que crec que manquen propostes.
Al cap i a la fi, les idees que llança són molt de sentit comú, i quan estàs molt atent a aquests temes, els notes molt de calaix. Per als pares: parlar bé dels mestres davant dels fills, obligat; i participar a l'escola (Ampa, etc...) enriquidor per tothom. per als mestres: canviar el llenguatge amb el què parlem a les famílies, que no ens entenen! I per atots dos: confiança, confiança i confiança.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada