CIÈNCIA DE DOL

Personalment, el tema de la ciència no m'ha acabat mai de cridar l'atenció. Sí que m'encanta l'astronomia, bona part de la geologia... però poca cosa més. Per aquest motiu no vaig ser mai un seguidor del programa Quèquicom deTV3 ni de cap altra semblant. El projecte de l'energia a l'escola sempre doncs, m'ha fet molta mandra. Però hi havia una cosa positiva, o més ben dit boníssima. Per començar el projecte i motivar els nois i noies, ens dirigíem al Montseny, on el divulgador científic marc Boada (presentador del programa abans esmentat) havia creat una associació dedicada a promoure la ciència entre els nens i nenes.

Poques sortides o excursions aconsegueixen la unanimitat entre el professorat com ho era el pícnic científic. La xerrada inicial ajaguts en mantes sobre la gespa i amb el Vallès als nostres peus. Les explicacions dins el taller on amb l'excusa de l'energia ens repassava gairebé tots els apartats de la ciència. I l'activitat que després construïen i practicaven els nanos altra vegada a fora. La manera d'explicar d'en Marc captivava els nois i noies des del minut zero. Poques vegades els he vist callats durant tants minuts seguits. Aconseguia captar la seva atenció tot dient-los que justament ell té TDAH i per això va accelerat explicant o va canviant de tema. Però quan ho fa, sempre és amb aquell toc de saber del què parla i de saber-ho comunicar, que és el més difícil.

Ara fa tres dies ens arribava la notícia de la seva mort. Totalment inesperat. Justament havien iniciat uns projectes nous per dur a terme amb la canalla, i res feia pensar que hi havia alguna cosa que no rutllés. Una gran pèrdua per la ciència, per l'educació i també per la humanitat, perquè el bon rotllo que desprenia, l'amabilitat, l'afabilitat, com de proper et feia sentir... era una passada com cuidava tots els detalls de manera precisa. Una gran persona, un exemple de simpatia i tracte humà. L'energia no tornarà a ser mai el què era. Descansi en pau.