dimarts, 30 de juliol del 2024

BARBIE

A l'última edició dels oscars, hi ha via una lluita aferrissada entre Oppenheimer i Barbie. Aquesta competició o rivalitat era l'únic que tenien en comú les dues pel·lícules, perquè no tenen res a veure. Fins ara, Oppenheimer se m'ha escapat, però segur que tard o d'hora aconsegueixo veure-la. No ha estat fins aquesta setmana que he vist la seva rival i perdedora en els premis, Barbie.

Quan t'assabentes que fan una peli sobre aquesta mítica nina, el primer que fas és arrufar el nas. Quina xorrada s'han empescat? Llavors comences a llegir que és bona, que és una peli feminista però que vol parla de la igualtat de gènere, etc. Després, quan surten els nominats, és una de les pel·lícules amb més nominacions, però ni la directora ni la Margot Robbie surten a la llista, mentre que sí que hi és en Ryan Gosling que fa de Ken. La polèmica va estar servida, i això va provocar en mi que volgués veure-la si en tenia l'ocasió.

Sense haver vist Oppenheimer, puc entendre perquè Barbie no va ser la guanyadora. a veure, està bé, i realment, en moltes seqüències hi ha un crit en favor ja no pas de l'empoderament de la dona sinó de la tonteria immensa en la què estem immersos des de fa uns anys. M'explico. A Barbieland, les dones estan més que empoderades. Ho fan tot elles, mentre que els homes fan d'adornament. Quan la Barbie i en Ken arriben al món real, descobreixen que els seu món no és una còpia de l'altre, sinó tot el contrari. La imatge de la junta directiva de Mattel plena d'homes és tremenda. I com aquesta, altres escenes que representen molt bé com de mal repartida està la nostra societat.

La peli vol fer adonar de moltes de les incoherències en les què estem vivint. Obrir els ulls a l'encara sostre de vidre que existeix, a la vegada que s'explica també que aquest excessiu feminisme forçat també té la seva part ridícula. només quan hi hagi igualtat real, el nostre serà un món normal. Però és cert que estem molt bipolaritzats, i la nostra canalla no està creixent pas millor, sinó més aviat al contrari. No, el futur no pinta bé si no aconseguim equilibrar la balança enlloc de decantar-la cap a cap costat.

Total, que la peli té molt bons moments, bones idees i escenes molt divertides i enginyoses, però s'acaba fent una mica llarga i pesadeta, com si la idea original fos bona però que no han sabut com tancar-la bé del tot. De fet, el final em sembla justet. Però bé, si ha servit per a què algunes persones canviïn la mirada, doncs ja estarà bé.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada