L'OMBRA DE LA SIRENA

Quan vaig acabar el darrer llibre, L'amenaça verda, tenia a la prestatgeria 7 llibres per seguir llegint durant aquestes vacances d'estiu. Però quan vaig agafar el següent, vaig tenir una sensació. Més que una sensació, una necessitat. Feia més d'un any de l'últim capítol de la saga de Fjallbacka de la Camilla Läckberg. I no sé, vaig tenir un pressentiment que em va convèncer en seguir deixant la llista d'espera en set i anar a buscar "L'ombra de la sirena", el sisè llibre de la sèrie.

I quin encert, mare de déu... Reprendre les històries d'aquells personatges que ja formen part de l'imaginari literari que m'acompanya des de l'agost del 2020 que els vaig conèixer. I tornar a endinsar-me en una nova trama de crims en aquella localitat de la costa sueca. D'imaginació no li falta, a la Camilla per anar creant històries noves cada vegada.

En aquest cas, resulta que tenim un home desaparegut des de fa dos mesos i alguns dels seus amics rebent cartes d'amenaça. Ells, asseguren no saber res del què els està passant, tot i que se sap que sí que ho saben. Evidentment, no serà fins el final que sabrem què era el què amagaven aquests homes i que ha provocat totes les desgràcies que els han caigut a sobre. Al seu voltant, les històries particulars d'aquests policies de la comissaria (tot i que no molt desenvolupades aquest cop). Sí que es treballa més els dos protagonistes, ja que l'Erica està embarassada de bessons al mateix moment que sa germana. A ells sí que els desenvolupa més, tenint en compte les dues o tres últimes pàgines del llibre que et deixen amb l'ai al cor i amb una sensació de: "Merda, ara he de seguir llegint com continua!"

Així, només puc dir que m'he enganxat moooolt al llibre, que no entenc com he trigat tant en agafar-lo. Suposo que en tingui tants a la prestatgeria ho ha provocat en part. Però ja us puc assegurar que la setena part arribarà aquest 2024, per molta llista d'espera que hi hagi. La història m'ha enganxat, els personatges és clar, com sempre... He anat devorant les pàgines una darrere l'altra (és que me l'he llegit en quant? una setmana?) i aquests dos últims dies han estat una bogeria lectora, i no he parat fins acabar-lo. Francament genial. No necessita ser cap best-seller ni cap obra mestra per fer-te passar l'estona llegint com un condemnat.