BEND IT LIKE BECKHAM

El més impactant de la pel·lícula crec que es adonar-se de que la van fer l'any 2002. Vull ser com Beckham és una peli anglesa que ens presenta la Jess, una noia hindú a qui li agrada molt el futbol(i juga molt bé). Una noia (la Keira Knightley en una de les seves primeres aparicions, amb només 17 anys!) la veu jugant en un parc i li proposa entrar en el seu equip amateur. A partir d'aquí, tres tipus d'embolics: el xoc amb la cultura hindú, que per res del món la deixen jugar a futbol ja que va en contra de totes les seves creences; la relació amb el noi entrenador que els farà protagonitzar el típic triangle amorós (aquest seria el tema menys interessant del film i el més obviable); i és clar, el futbol femení, que és evidentment, el què motiva aquesta entrada i que la pel·lícula s'hagi guanyat un espai en el blog.

Actualment, Anglaterra és possiblement, el segon país on més ben cuidat està el tema del futbol femení (el primer continuen sent els USA). Però l'any 2002 encara no era així. De fet, he vist moltes similituds entre el què passa a la peli i el què s'està vivint ara aquí (pels comentaris de la gent, no pas pels títols aconseguits pel millor equip del món).Veiem una Anglaterra on el futbol femení encara no és professional, o la majoria d'homes se'n riuen i només les van a veure pel físic, on les dones se'n fan creus de que això no és correcte, la lluita contra els estereotips... Ja a la peli parlen dels Estats Units, on aquest esport és professional, i cap a a allà volen anar totes les jugadores. La veritat, déu n'hi do el què han hagut d'aguantar i lluitar per arribar on són ara, i com de difícil és vèncer encara molts comentaris masclistes que hi ha a la societat respecte elles.

La pel·lícula ens mostra aquesta lluita, però des d'una vessant de comèdia, és a dir que ens ho ensenya, però no vol ser pas un crit a la reivindicació feminista, ni un pas endavant de res. De fet, en molts moments, sembla que estigui feta també per riure-se'n, perquè hi ha escenes o diàlegs que disten molt de la igualtat tan buscada. Només el títol ja ho diu tot, supeditades a les estrelles masculines. El què passa és que la peli va provocar una mica una reacció positiva i va ajudar a què moltes noies volguessin tirar endavant els seus somnis. No direm que gràcies a la peli, la federació anglesa va canvia i per això ara la premier femenina és la millor d'Europa, no pas. Per ells, no,. Però per les noies que s'hi van veure reflectides sí. 

El què sap greu és veure com aquí anem amb 20 anys de retard, i si no fos per l'aposta del Barça per les noies i que som el millor equip del món, potser no hauríem començat aquesta revolució.