Les crítiques, davant d'aquest Twisters, diuen que quin rotllo, que perquè ens fan perdre el temps, blablabla... A mi aquestes crítiques em fa molta gràcia. Cosa 1: quan vas a veure Twisters, crec que ja saps que no vas a veure The godfather. Vas a passar una estona entretinguda, amb nervis i espectacularitat. No vas a pensar. Cosa 2: amb la de merdes que es fan actualment tant al cinema com a la televisió, de debò Twisters és pitjor? Doncs no.
La pel·lícula segueix paral·lelismes amb la seva antecessora, amb alguns canvis en detalls generals i/o concrets. Així, en moments reconeixes l'anterior (de fet, tornen a utilitzar el mateix nom, Dorothy al seu enginy i la resta de personatges del Màgic d'Oz, una clicada d'ull a l'original), però si et deixes de manies, te n'oblides i gaudeixes de la nova història. Aquesta vegada, l'experta quan era estudiant, amb el seu equip, pateixen l'acció d'un tornado que la fa deixar de treballar al camp. Anys més tard, un amic li demana ajuda per una setmana, i a partir d'aquí, tornados a dojo, acció, nervis i l'estona habitual per conèixer el ianqui que amb un altre equip, sembla que es prenguin els tornados com una excusa per fer diners entre els turistes. De mica en mica, s'anirà posant tot a lloc.
Així que no, la pel·lícula no estarà en el top. Però m'ho he passat pipa veient-la en pantalla gran; això sí, en pantalla petita segur que perd tota l'espectacularitat. No m'imagino les escenes dels tornados d'altra manera que en grans dimensions, ja que déu n'hi do els efectes. Aquí sí que guanyen a la primera Twister, que en aquell moment ja va ser un avenç important en efectes especials. A nivell de repartiment, la gran majoria poc coneguts encara, però la protagonista, la Daisy Edgar-Jones ja m'ha anat apareixent de tant en tant, i a veure cap a on va la seva carrera.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada